dimarts, 21 de setembre del 2010

Eleccions 28-N : La ruina o l'independencia

Srs,



Estem a la sortida de la cursa del període electoral i anem a sentir i escoltar moltes coses bones i altres no tan bones ...

Sentirem i escoltarem des d'aquí a Catalunya i com no, des de fora d'ella.
Sentirem i escoltarem des d'aquí i des de fora, "de tot", a persones i polítics d'aquí i de fora els seus projectes, les seves idees, els seus conceptes, les seves possibles propostes i també les seves animalades i altres tonteries i ximpleries adreçades a ciutadans que es suposen (els polítics i creadors d'opinió del sistema espanyol ...) que som uns "ximples i uns babaus" que ens " ho empassem tot en general " i "tots tan contents ..."
Doncs no, no senyors.

Els ciutadans de "mentalitat lliure" de "criteri lliure" de "esperit lliure" serem els que més estarem per donar un comptes a tota la classe política d'aquests darrers trenta anys i amb objectivitat i perspectiva òptica (com aquell que veu la situació de la mateixa manera que s'observa un aparador) decidirem en qüestió.

Sobretot aquells que ens considerem per la nostra "consciència catalana", la de "catalans lliures", tenim clar que votar. Qualsevol opció política que declari la independència des del Parlament és la més òptima. Clar i català.

Pensar en votar als senyors de PPC, Ciutadans, CiU, IU, PSC-PSOE, i fins i tot l'ERC que últimament en aquests últims anys "ha fet la política que ha fet ...", és "llençar" el vot a la escombraries. És "llençar" nostra "força col.lectiva com a poble" a la ruïna espiritual, social, econòmica, financera, industrial, acadèmica, cultural, esportiva, del nostre sistema de salut i protecció social de la vida en si, al present actual de la misèria absoluta, a la inanició del nostre ésser com a "ciutadà individual" i com a "col.lectivitat catalana" que lluita per un present i futur digne i millor per a tots.

No ens enganyem. El sistema espanyol autonòmic i centralista ens ha enfonsat. Catalunya està en "un pou" i hem de lluitar per sortir-ne. Dels dolents i incompetents gestors públics i vividors que tenim a totes les administracions cal eradicar-los i deixar-los fora de la "cosa pública".
El "com" aconseguir-ho és fàcil: amb un marc propi i legal propi, sobirà català, podríem crear instruments a Catalunya que ens ajudessin a escollir els millors i als més competents i més preparats per a la gobernalidad del país i de "la cosa pública" a llistes obertes electorals. Amb fiscalització de tots els béns dels que es dediquen a la política abans i després de complir qualsevol mandat. Que tothom politic davant la llei fos tractac d'igual que quansevol ciutadà.
Que ningú ens enganyi amb almoines. Desde la nostra sobirania i independència :

Catalunya necessita tota la seva força econòmica i financera per si mateixa.
Catalunya necessita tota la seva força linguistica, cultural i esportiva per si mateixa. Catalunya necessita d'un sistema de protecció social i de salut per a tota la seva població per si mateixa.
Catalunya necessita d'un sistema educatiu, formatiu, acadèmic i universitari de primer ordre i nivell per ella mateixa.
Catalunya necessita de polítiques que fomentin l'empresari, a l'empresa i a la rendibilitat de les mateixes amb projectes imaginatius i rics en aportacions per al camp, la indústria i els serveis per si mateixa a Catalunya.
Catalunya necessita de polítiques per crear infraestructures propies d'un estat del segle XXI i europeu.
Catalunya necessita de tots els catalans per aconseguir aquest nobles objectius.

El proper dia 28-N el nostre present i futur d'ilussió estará en les nostres ments per una opció sobirana , i unes mans per depositar-hi el vot valent.
Per ultim que sempre trepitgem la terra nostra amb fermesa i dignitat.

Independència.
Honor1714

dimecres, 15 de setembre del 2010

Sandro Rosell, al servei d'Espanya de Victor Alexandre

Hola bon dia,

Aqui teniu un article d'opinió i jo estic totalment d'acord amb ell. (Font : Victor Alexandre -Vilaweb)


A poc a poc, com ho feien les fotos que David Hemmings revelava en el film Blow-up, d’Antonioni, comença a definir-se l’autèntica personalitat de Sandro Rosell; aquella que ell, durant la campanya a la presidència del Barça, va mantenir amagada per poder entabanar els socis de bona fe. Ara no sols no li cal, sinó que ja compleix descaradament amb els principis “inquebrantables” dels poders fàctics que el van apadrinar, promocionar i elevar a l’altar de la institució catalana amb més projecció internacional. Les fotos ja revelades ens mostren clarament el rostre autèntic d’aquest nen de casa bona que, per tal de fer realitat el seu somni infantil, no ha tingut escrúpols de comptar amb el suport d’uns grups mediàtics que si per alguna cosa s’han caracteritzat al llarg de la història ha estat per treballar en contra dels drets nacionals de Catalunya. Amor amb amor es paga, diu la vella dita.




Només dos mesos i mig ha necessitat el senyor Rosell per espanyolitzar diversos aspectes del FC Barcelona i complaure els principis de José Montilla i de la seva Espanya “indisoluble”. La mateixa indissolubilitat que, ves per on, pregonava aquell personatge de qui Juan Antonio Samaranch va ser-ne mà dreta. Potser va ser per això que Montilla va homenatjar recentment Samaranch retent-li honors de cap d’Estat. Els “indisolubles” són així, amics fins a la mort. Rosell també és “indisoluble”. Si més no, durant un mandat. Per això caldrà que sigui el soci qui el dissolgui en les properes eleccions.



Recordem que 24 hores després d’arribar a la presidència, aquest senyor va córrer desesperadament a agenollar-se davant del president de la Junta d’Extremadura arran de la picabaralla telefònica que aquest havia tingut temps enrere amb l’aleshores president Joan Laporta. Els catalans bons sempre demanen perdó a Espanya. I Rosell és un català bo. Espanya, per tant, va ser la destinació del seu primer viatge com a president. I tot seguit, fugint de la manifestació del 10-J convocada per Òmnium Cultural, l’entitat de la qual se n’havia fet soci a corre-cuita per tapar-se les vergonyes, se’n va anar a veure la final del Mundial de Sud-àfrica amb el pretext que hi participaven jugadors blaugranes. Tanmateix, aquests jugadors no hi participaven pas ni en nom del Barça ni en el de Catalunya. És a dir, que mentre Catalunya es manifestava multitudinàriament al centre de Barcelona reivindicant els seus drets nacionals –entre els quals la seva pròpia selecció–, Sandro Rosell era a Sud-àfrica legitimant la selecció espanyola i aplaudint la bandera que trepitja els drets dels catalans.



Després va venir la baixesa moral de retirar la medalla d’honor del FC Barcelona a Johan Cruyff i més endavant la celebració del XXXI congrés mundial de penyes blaugrana en llengua espanyola porqué así nos entendemos todos, tot menyspreant la traducció simultània i donant per descomptat que “tot el món” parla espanyol. I l’última ha estat el boicot a la Diada Nacional de Catalunya situant l’horari del partit Barça-Hèrcules a les sis de la tarda, durant la celebració de la manifestació. Els “indisolubles” ja ho tenen això, sempre se serveixen dels partits de futbol per afavorir els interessos nacionals espanyols. Aquest és, per tant, Sandro Rosell, l’home que criticava Laporta dient que el president del Barça no s’ha de ficar en política i que, recentment, defensava a TV3 la política social de Rodríguez Zapatero amb aquestes paraules: “Hi estic d’acord, perquè no hi ha més remei. Potser s’hauria d’haver fet abans”.



També sabem que l’excusa donada per Rosell per fer coincidir el partit del Barça amb la manifestació de la Diada era per celebrar-lo en “horari infantil”. Però no cal dir que la Diada Nacional de Catalunya no pot ser obviada i tractada com un dia qualsevol. Les raons, evidentment, són ideològiques i, per tant, polítiques. Així és com fa política Sandro Rosell: servint els interessos espanyols. Arribats aquí, cal tenir present que en els set anys de la presidència de Joan Laporta hi va haver dos partits que van coincidir amb la Diada. Un va ser el 2004 (Barça-Sevilla) i l’altre el 2005 (Barça-Mallorca). El primer, Laporta va fer que es disputés a les deu de la nit i que els jugadors saltessin al camp amb una bandera catalana; i el segon es va disputar a les set de la tarda, perquè era el moment del nou Estatut i el Barça va organitzar molts actes de catalanitat dintre i fora de l’estadi. Malauradament, aquella presidència ja és història, i ara el que hi ha és un president que se serveix del club per fer política espanyolitzadora, que és, en definitiva, la política del carrer Nicaragua. Així és com treballen els qui diuen que no s’ha de barrejar la política amb l’esport.
 
Honor1714

dilluns, 6 de setembre del 2010

Que votar en les próperes eleccions : l' independencia

Hola bona tarda,


Alguns partits polítics ens oferiran més del mateix. És a dir:

1) Defensar un sistema polític, l'autonòmic, que fa de Catalunya una simple comunitat autonòmica espanyola amb capacitat només autoadministrativa.
2) Defensar la Constitució espanyola on només el castellà és llengua oficial a tots els efectes.

El català, com en el nostre cas, mai tindrà el mateix nivell de respecte, exigència, deures i obligacions davant les autoritats ja siguin privades o públiques locals, autonòmiques, nacionals ni estrangeres al mateix nivell i tracte que avui en dia té l'espanyol.

Que mai la cultura catalana en el seu conjunt (en llengua, en esports internacionals, en espectacles, etc) pugui superar en ús, reconeixement i nivell de vida a Catalunya la que té avui l'espanyola-castellana.
Recordem tots l'última sentència del TC.
3) Defensar un sistema financer que des de la transició ha fet que Catalunya estigui endarrerida i arruïnada en diversos fronts i que hagi perdut competitivitat total enfront d'altres zones geogràfiques del continent europeu:

3.1) en infraestructures vitals per al seu present i futur
3.2) en inversions per a les escoles, universitats i I+D
3.3) en ajudes als més necessitats i discapacitats i gent grand
3.4) en inversions i ajudes per a la petites, mitjanes , grans empreses i treballadors


La meva opinió i solució és la següent i convido a:

1) Votar per nous partits polítics com Rcat, SCI, CUP's, i altres formacions sobiranistes. Que aquests líders siguin capaços de treure'ns d'aquest pou del qual els catalans ens trobem gràcies a la classe política actual d'aqui local, autonòmica i d'Espanya.

2) Crear una Nova Constitució Catalana amb un gran consens social català on els anteriors punts siguin contrarestats de manera intel ligent, hàbil i amb magnanimitat, és a dir:
2.1) Que els idiomes a Catalunya tinguin tots del mateix rang i valor (català, aranès, castellà i francés)
Que la llengua catalana sigui preferent en les institucions públiques del futur estat català. (Bilingüisme actiu oficialitzat en tots els altres àmbits). Que la cultura catalana sigui la de referencia per reconoguda per a tots els catalans en tots els seus ámbits nacionals.

2.2) Que tots els impostos pagats pels catalans es quedin a Catalunya per crear treball, riquesa, escoles, universitats, I+D, ajudes als més necessitats, discapacitades i persones grans amb dependència, aturats i colectius amb dificultats contrastades.

2.3) Millors condicions de vida econòmica i social per a tots els ciutadans siguin del origen que siguin , incloent la possibilitat legal d'accedir a una doble nacionalitat si es desitja sense cap trava.
I així fins a aconseguir viure i conviure en llibertat. A Catalunya. A Europa.


Gràcies.
Honor1714

dissabte, 4 de setembre del 2010

Sobre mi sobrina, admirable persona

Hola buenas tardes,

Hoy he ido con mis dos sobrinas al centro de Barcelona a realizar una compra.

Las quiero a las dos con locura y junto con mi hermana y mi madre, mi hija y mi mujer, son el centro de mi vida y de todos mis sacrificios.

Hablando con ellas surgió la conversación de mi blog y en particular sobre  mi artículo denominado "S.Rosell no es J.Laporta", la mayor de ellas me hizo una reflexión y os la transmito para vuestro conocimiento (mas o menos venia a decir asi...) " ¿ Si tanto defiendes una posible Catalunya independiente y la lengua catalana como preferente como por ejemplo en el acto de peñas blaugranas último, cosa que no ocurrió, porque escribes casi siempre en lengua castellana ? ...

Respuesta básica que le realicé en su momento basada en varios preceptos mios (mentalmente internos) :

a) Estamos en un mundo donde " las formas y la imagen " valen mas que mil palabras.

b) Que lo escrito y el como esté escrito independientemente del contenido en si mismo y de la lengua al uso, y que se exprese como se exprese nada tiene valor ante "una sola imagen o una sola forma".

c) Entre la joventud en general, estamos ante una falta notable de comprensión de la letra escrita tanto en lo abstracto como en lo natural en los conceptos, ideas y mensajes que solemos dejar escritos y que suponemos que aquel que lo lee lo comprende, lo asimila, lo madura y saca de sus propias conclusiones un resultado final, desde el entendimiento de lo que se ha leido estando de acuerdo o no en ello.

Pero en el caso de mi sobrina mayor estos tres puntos anteriormente citados nada tienen de fijación para ella. En este caso estamos hablando de mi sobrina que me es "lo más importante", y la "idea" que tiene ella de Catalunya respecto España, que es la suya y es del todo respetable y se ha de respetar. Así intenté hacérselo ver...

Le comenté que era una lástima que después de 300 años de sometimiento al régimen castellano-español y después de tantas muertes y sacrificios de vidas de personas catalanas por la libertad de Catalunya y por la cultura catalana ( lengua, deporte, etc ) a lo largo de la historia ella se expresase con total naturalidad bajo una frase lapidaria como la siguiente : " tengo DNI español, estamos en España y somos españoles "

Ante semejante frase y haciendo ella señales a su hermana con su mano llevándose dos dedos a la frente de como querer diciendo : " este hombre que es mi tio es un cerrado mental y extremista e intolerante..."

Le quise exponer mis argumentos en relación al tema del acto de las peñas del F.C.B.
Ella no los quiso entender ni apreciar. Se cerró en banda. Que el catalán esté por delante del castellano como lengua de Catalunya en un acto de una institución catalana y que luego las personas en particular se expresen en la lengua que quisiesen para ella eso no era lógico pues estando en España y con tantas peñas españolas las cosas ya se hicieron bien. Yo le contesté que el catalán no se tiene que supeditar en nada institucionalmente al castellano aqui en Catalunya y en un équipo catalán. El sistema de traducción automático existe y si tan globales queremos ser hubiesen tenido que hacerlo en inglés pues habian gente de todo el planeta. Y ella mi sobrina seguia diciendo lo mismo : " yo era un cerrado mental y que si defiendo tanto la prevalencia del catalán porque escribo en castellano...". En áquel momento de ofuscación le falté el respeto y el aprecio que le tengo diciéndole una animalada propia de un "burro total" y que sonó como un insulto y fué : "piensas como tu padre ( en referencia a la supeditación de "lo catalán" frente "a lo español" por estar en España y ser españoles) !!". Me equivoque al 100% y lo siento muchísimo porque con esa respuesta mis argumentos quedan en entredicho por dos motivos : uno) mi mensaje no le llegaba a ella para que lo madurase con suficiencia y dos) porque mencionar a su padre y compararla con ella sobre este asunto, le hice mucho daño a su persona y sentimientos y eso era lo último que yo quise hacerle. Inconcientemente yo como adulto y tio suyo, le fallé. Y lo siento.
 
Yo por mi edad y circunstancias me crié en la lengua materna castellana y esa conversación no deberia de haber acabado así pero mis ideas demócratas tienen que expresarse, confluir y hasta confrontarse con mis sobrinas para hacerles pensar y ver que es posible pensar y ver con otros ojos otro estilo de vida o tipo de vida : la catalana. Asi de simple. Pero no es sencillo porque apenas puedo estar por ellas como se merecen...

Como catalán entiendo y defiendo que la lengua propia y nacional de Catalunya tiene que tener en todas sus intituciones ( políticas, culturales, deportivas, asociativas, etc ), su prevalencia y después el castellano estando en España o fuera de ella en un preferible futuro sobre todo en todas las insituciones a todos los niveles. (no digo ni cuestiono este asunto de la prevalencia entre las personas que a título individual se relacionan entre sí).

Si las formas y la imagen valen mas que mil palabras y lo que se deja escrito no se entiende ni se comprende al final haré caso a mi sobrina y acabé por escribir en catalán solamente en este blog.

Pero nunca renunciaré al castellano ni al catalán para mis relaciones interpersonales, a mis sentimientos , a mis querencias y creencias por el mero hecho de defender la independencia de Catalunya respecto a España. Una cosa no quita la otra. Pretender hacerlo es caer en el juego de los contrarios, por distintos motivos, a la independencia de Catalunya.

Si, soy catalán y con mucho orgullo. Después de muchos años he ido evolucionando en mis ideas, conceptos, conciencia e identidad nacional catalana.No me dá verguenza decirlo y lo digo en castellano como lo podria decir en cualquier otra lengua. Lo importante es lo escrito y como queda escrito.
Lo importante es el mensaje y entenderlo, aceptarlo si es posible en el convencimiento de cada uno, en libertad individual y sin coartadas de nadie y de ningún tipo , forma o por la fuerza.

Eso sobrina mia no es ser cerrado e intolerante. Soy un patriota catalán y como yo hay muchos...muchísimos mas de lo que tu te crees e imaginas. También es cierto que los hay de "cerrados e intolerantes" en ambos lados de la orilla...pero no te confundas.

No me considero "intolerante ni cerrado" por el mero hecho de no ver las cosas como tu. También es verdad que tenemos edades distintas...Solo que piendo en vuestro futuro y solo prentendo que lo tengais mucho mejor y más bonito que nosotros, el de nuestra generación.

Tu tio que te quiere con locura espero aceptes mis diculpas por lo ocurrido anteriomente. Besos.

Aquí dejo mi último escrito realizado en castellano ,por mi sobrina.
Honor1714

dimecres, 1 de setembre del 2010

De aquí a una semana : fecha a las elecciones al Parlament

Hola buenas tardes,

Parece ser que la próxima semana sabremos la fecha exacta del dia para ir a votar (quien quiera o pueda...) y así renovar el Parlament con nuevos aires...

Muchos catalanes ya no creemos en el sistema autonómico porque pensamos y decimos que es un fraude. Y otros lo piensan pero no lo dicen. Y otros no piensan nada porque ya les va bien como les va el dia a dia...y todo esto le simporta un pito.

No existe autogobierno con poder político y capacidad de hacer política en clave catalana, (no nos dejan desde Ciudadanos, PP, Tribunal Constitucional, defensor del Pueblo, etc...), solo debiera de existir una descentralización administrativa y punto.

Desde Madrid los politicos y funcionarios del estado (todos) han trabajado con seriedad en dejar a la clase política catalana actual (desde hace ya 30 años que al final lo han conseguido...)  en un triste papel de incompetentes e incapaces de hacer política que signifique un salto cualitativo y cuantificativo de defensa de las competencias asumidas por el autogobierno aparte de sus propias finanzas para no acabar arruinados como ahora y de otras razones que me ahortro indicar...

Al final en la sociedad catalana de estos años se ha instalado la idea y el convencimiento que la actual Constitución de España solo es válida para los españoles de matriz castellana, es decir, con una idea, cultura, lengua y valores de concepción única y exclusivamente castellana por el mero hecho de "estar en España".

Para los catalanes libres y en general para todos los catalanes esto no se asume y tampoco se acepta en distintos grados y afectos. Y aquí entran las nuevas fuerzas políticas de clara concepción soberana e independentista cuyo único objetivo es la independencia de Catalunya.

La autonomia catalana tal y como la declaran en Madrid aqui está finiquitada. Nadie de aquí dá dos duros por este sistema de autogobierno tan simple y sencillo que solamente tiene un tufillo a "descentralización administrativa" y poco mas...

Los catalanes en Catalunya queremos poder y autogobierno y hacer política en mayúsculas. Y si desde Madrid no nos dejan según su Consitutción nosotros deberemos de crearnos una para nosotros que vaya y juegue a nuestro favor...

Los partidos políticos catalanes de ahora están acabados politicamente hablando así como sus líderes políticos que han perdido toda credibilidad en sus postulados e ideas que confiesan defender...pero resulta que en Madrid nadie les respeta ni les hacen caso !!! entonces : ¿ para que sirven esos partidos políticos ? respuesta : para perpetuar el sometimiento del pueblo de Catalunya, los catalanes, a España y a lo castellano en contra de los intereses, idea, cultura,lengua, derechos y deberes de los catalanes libres y no libres...( en catalán, en aranés, en castellano y en francés).

Ha llegado la hora de valorar y respetar a otras opciones políticas catalanas que abiertamente fijan su horizonte político en declarar la independencia de Catalunya respecto a España desde el Parlament de forma unilateral. Hay que valorar en positivo y apoyar con nuestros votos todas las opciones que constituyan este eje o rol como máxima expresión de soberania, competencia y de respeto que nos hemos de ganar a la fuerza de nuestros votos valientes y coherentes con nuestros valores y conciencias.

Visca Catalunya LLiure !!!
Honor1714