dimecres, 29 de desembre del 2010

28 de desembre de 2.010 : un dia de festa i de bon futbol...

El partit de futbol jugat ahir entre Hondures i Catalunya fos bonic de veure i un espectacle futbolístic total. 

Sóc soci del R.C.D. Espanyol i vaig quedar desconcertat de la manera i el com jugaven i tocaven la pilota tots els seleccionats catalans. Especialment els jugadors vinguts del R.C.D. Espanyol perquè demostraren estar a l'altura tant tècnica com en forma dels eterns rivals del F.C. Barcelona. El Sr. Pochettino hauria de prendre alguna nota de l'espectacle ofert per part dels seus i un es pregunta el perquè alguns d'ells no juguen a dia d’avui en la lliga...

Signo ara mateix per veure jugar a tot el R.C.D. Espanyol com ho van fer ahir en part alguns d'ells contra Hondures. Que espectacle !

Un altre tema a part de la jornada d'ahir té a veure amb el nomenament del Sr. Mas en relació a la conselleria de Justícia. Ens vendria bé unes bones i sanes explicacions del perquè aquest fitxatge "estrella" de perfil tan “desconegut”  , poc "democràtic" , "pro-català" i "res catalanista" de la senyora nomenada "a dit". Sense explicacions potser pensem que sigui un "preu polític o picada d'ullet al “estadillo funcionarial castellà mesetari" per tenir a mitjà i llarg termini "endormiscada" a la fiera afincada a Catalunya : "sistema jurídic de l'estat espanyol a Catalunya o mal anomenada per a nosaltres els catalans lliures : justícia". 

No veig d'altra banda cap raó per cridar a la plaça  de Sant Jaume el crit de "independència" a els qui quan ho escolten corren a amagarse per vergonya del "que diran...", una pena i llàstima de líders i de país aquesta Catalunya que té ciutadans i persones totalment enganyades i de les mes llestes i intel·ligents , fustradas després de tants anys de ruïna total en relació i per comparació a la nostra memòria democràtica històrica nacional, sobirana i de país lliure : Catalunya.

En fi...això és el que hi ha...molta escala de grisos i de mediocritat i poca o gens “ llibertad nacional real ”, es a dir, C i U. (com fa desde 30 anys...)

Gràcies
Honor1714

dissabte, 25 de desembre del 2010

L'any 2.011 i Catalunya

Bons desitjos per a aquest Nadal i per a l'Any Nou 2.011 per a tots.

Bons desitjos per a totes les persones de bon cor i de bona bondat.

Esperem que el nostre país, Catalunya, i totes les seves gents tinguem l'oportunitat de demostrar-nos a nosaltres mateixos i als nostres familiars, amics i coneguts que som capaços de viure i conviure en plenitud i amb majors cotes de llibertat dins de l'actual marc civil i i convivencial establert per les lleis espanyoles cada dia mes estrictes i coercitives en relació a la nostra cultura, llengua i constums catalanes.

Per a això hem de fer-nos tots una pregunta. ¿ Que podem fer nosaltres els catalans per fer de Catalunya un país lliure i de progrés per tots nosaltres ?. En difinitiva : ¿ que podem fer nosaltres per ser cada dia mes, l'any nou que ve, " uns catalans lliures " ?

No serà cap nova notícia esperar res nou dels actuals dirigents polítics autonòmics que són els mateixos que durant gairebé trenta-cinc anys ens han portat a tota Catalunya gairebé a la ruïna total, és a dir : ruïna financera, ruïna política, ruïna laboral i social i ruïna política en NO defensar els interessos catalans per els catalans  i per Catalunya.

L'única cosa bona i positiu que deurem perseverar és que noves formacions polítiques de caracter sobirà treballin conjuntament per a la unitat de si mateixos i oferir alternatives serioses a l'actual marc politic català i així poder oferir amb serietat i professionalitat un present i un futur sobirà català per millorar en tots els aspectes la realitat social , política, financera, laboral, cultural i de tots els ordres i àmbits el dia a dia rutinari de la nostra societat civil catalana emparada en una Constitució Catalana pròpia i per a les nostres necessitats col·lectives i individuals.

Convido doncs a tots a pensar en positiu per a l'any nou que ve, per nosaltres, per Catalunya : Visca la Independencia per l'any Nou de 2.011


Honor1714

dimecres, 8 de desembre del 2010

Artur Mas i ... Catalunya ?

Sabem de ciutadans catalans que treballen cada dia per la causa d' Espanya.És legítim i és de respectar. Ho facin bé, mediocre o malament sempre ho faran pel seu interès personal propi en nom del famós "interès general" ...

Contra aquestes persones de ment i esperit tan lluït i alhora tan pobra i miserable només ens queda als catalans lliures treballar des de la distància, la precària invisibilitat que ens ofereix el sistema institucional espanyol de tints obsolets ,ment tancada i curta : pre-fascistoide...

I dic treballar perquè hem d'aconseguir que aquests altres ciutadans catalans deixin de treballar per a ells com a “zombies” , i si no ho deixen que almenys  no siguin els nostres contraris. Ells potser, no s'adonen però tenen l'ànima lliurada a un virus anticatalà que fa d'ells persones d'una altra identitat i cultura , que no es catalana.No serem nosaltres qui posem etiquetes de bons o mals catalans.Perquè per això primer s'ha de ser un patriota català. I aquests no ho són ni volen ser-ho perquè no hi veuen “negoci” , d’entre d’altres fets i assumptes.

Un dia a la feina un company andalús afincat aquí molts anys em va indicar que "jo era un mal espanyol..." i jo li vaig contestar : “ que per això primer havia de d' esser espanyol i jo no em considerava com a tal  i que com jo a ell  no el consideraba català tampoc era dolent d’esser-ho” ,per el fet d’esser espanyol.

He llegit per aquí que hi han catalans que tenen por a la llibertat ni tan sols el dia que cada quatre anys la tenim per anar-hi a votar. Aquesta es la feina pendent que tenim tots : superar aquest episodi en les nostres ments.

Però el cert és que ha dia d'avui tots nosaltres ho som d'espanyols i és l'únic que tenim ... encara que entre nosaltres  desitgem com a persones estar millor en tots els aspectes que ens ofereix la vida i el nostre esforç laboral i economic, la de catalans lliures i independents amb el nostre estat propi, lleis pròpies,marc cultural, d’esports i llengües pròpies, etcra ...

Tanmateix, sabem que Unió Democràtica és en general,  un grup de persones al servei d'Espanya.
Tanmateix sabem que Convergència és en general,  un grup de persones “oportunistes” al “servei propi”  i d’ Espanya sense que es noti el nostre petit país ...
Tanmateix sabem que els socialistes, populars i col · laterals d'Espanya tenen el seu lloc fix a Catalunya al servei d'Espanya a través de les seves filials a les ordres de les  veus dels seus amos, servils i dòcils, dels castellans de mentalitat imperial mesetaria.
Tanmateix sabem que ERC i IC són en general un col.lectiu de diferents grups de persones sense tenir les idees clares, “oportunistes i chupópters”, al servei d'ells mateixos en nom d'una pausible Catalunya sobirana. (Sotmesa a uns tirans amb maneres absolutistes que ho son ara dintre dels seus propis partits ).

I el més important: sabem que nosaltres els catalans lliures, sobirans i patriotes de condició lliure i sense peatges ni deures a ningú ni a res, tenim en ment treballar fort amb resistència i en la resistència de les nostres pròpies virtuts i dels nostres anhels per aconseguir un dia millor i un futur millor per als nostres fills des de l'exigència, competència, profesionalitat i al servei de franc cap  al país ,sense demanar res a canvi.Nosaltres hem de prendre consciència de no tenir por al dret d'agafar per nosaltres mateixos la llibertat. ( i esperar cada quatre anys ).

Ja sigui a través d'associacions, clubs, fundacions, equips, col.lectius culturals, econòmics, esportius, formatius, d' empresarials, de treballadors,d’autònoms, etcra, tots junts per una Catalunya Lliure i Sobirana i Independent podem si volem, aconseguir-ho tot inclòs sempre al marge dels partits polítics d’ambit
autonòmic espanyols. Nosaltres podem!

Ara per ara els unics que ens donen alegries i bon exemple de generar  compromís, treball rigurós i seriós son en Guardiola i en Pochetino, encara que estiguim en mans de presidents i juntes directives dócils als servei d'Espanya i dels castellans mesetaris.

Gràcies i anims !!
Honor1714

dimarts, 30 de novembre del 2010

29/N : el dia després

Han passat les eleccions i ara ja sabem a on estem ubicats tots els catalans lliures en la màxima institució d'autogovern autonòmic.
Els sobiranistes i catalans lliures a CiU, no, per descomptat.
Confesso que a dia d'avui és fàcil comentar-ho, però com reagrupat sóc de l'opinió que potser en el passat vam cometre (des de la direcció de Reagrupament) errors d'embalum (egos, amateurisme polític, ectra) respecte a altres formacions polítiques amb el mateix objectiu final  que era i és, el nostre.
El no sumar ens ha perjudicat i molts de nosaltres a Reagrupament i fora d'ella érem conscients i varem treballar en el seu dia per evitar el inevitable.
Molta gent catalana ens ha castigat per això de entre altres coses.
Ara des de Reagrupament, per possar un exemple sóc de l'opinió, que hem de treballar amb humilitat per aconseguir unir forces i esforços amb la gent d'SI dels senyors Laporta i companyia. Només d'aquesta manera es podrà avançar en l'objectiu final que tots els catalans lliures volem.
Podríem emular aquell moviment social i polític dels passats anys trenta quan un nombre indeterminat de petits partits i il.lustres personatges van crear una ERC forta i cohesionada. Ara toca fer el mateix però per aconseguir la independència en les pròximes eleccions autonòmiques.
Des SI sóc conscient de la gran oportunitat del moment si volen administrar aquesta situació amb grandesa i magnanimitat doncs ara a dia d'avui ja no existeixen problemes de candidatures i egos per davant d'una propera  cita electoral a sis mesos vista.
Ara més que mai tots els catalans lliures hem de sumar amb els més competents, forts i millor preparats i els que saben fer les coses de la millor manera possible en el mitjà que avui dia ens ha tocat jugar a política.
Ingredients per a l'èxit del nostre objectiu; Intel ligència. Maduresa. Comprensió.Raonament. Generació d'il • lusió. Determinació. Brillantor en la comunicació i l'oratoria.
Honor1714

dissabte, 13 de novembre del 2010

Joan Solà : el seu valor i el vot per l'independencia el 28/N

Dies enrere ens va deixar per sempre el Sr Joan Solà. I en la seva última obra escrita "Plantem cara", incidia en la ferma  defensa de la nostra llengua catalana i la nostra terra sobirana.
No cal dir que entenem tots l'obra d'aquest il.lustre home d'honor i d'integritat i de principis.
No cal dir que també som molts els que intentem en el dia a dia emular, encara que sigui en l'anonimat, les seves mateixes regles i principis.
Cada dia que passa i en funció dels nostres "contraris"  estem més disposats a declarar el principi del seu últim llibre i un exemple va ser el passat dia 10 de juliol d'aquest any quan moltes persones van sortir al carrer fartes de tanta ensidia, tant odi anticatalà i tant menyspreu a la nostra cultura, llengua , principis i valors.
També és veritat que estem tots farts de patir d'una classe política pròpia incapaç de defensar la nostra llengua, els nostres drets ( nacionals, socials, laborals, politics...) i la nostra cultura.
Però ara tenim l'oportunitat de votar el proper dia 28 de novembre emulant al mateix senyor Joan Solà. És molt fàcil i molt simple. Penseu amb ell al hora de votar.
Tenim que creure en nosaltres mateixos. En la força i en les nostres pròpies conviccions que Catalunya, i tots els catalans, ens mereixem un present i un futur millor al marge d'Espanya.
Sense pors i sense anar contra ningú ni contra res, els catalans hem de plantar cara al desafiament en el qual ens trobem avui: o la ruïna amb l'Espanya autonòmica tal com l'entenen des de Madrid i el TC més els seus acòlits (CiU, PSC , ERC, IV, C's, ...) o el "rearmament" moral i psicològic i social de tots nosaltres junts per votar opcions sobiranes i independentistes sense cap complex amb ilussió, desig,  i convicció.
Siguem de dretes, de centre, d'esquerres, liberals, demòcrates, assemblearis i un llarg etcètera ... tots hem de pensar a plantar cara per nosaltres i pels nostres fills i néts.
¿ Quin tipus de país, Catalunya, volem deixar-los per a ells?
Recordem al sr. Joan Solà i votem tots a una el 28 de novembre per opcions de present i futur per nosaltres i pels nostres drets civils i socials com i de catalans lliures.


Honor1714

diumenge, 7 de novembre del 2010

Aneu a votar el dia 28/N : per Catalunya !

 

 
Aneu a votar el dia 28 / N !
A totes les persones que estiguin indecises o no en la seva elecció de vot, els faig una crida i apel .lo a la seva consciència perquè aquest dia aneu a votar per qualsevol opció sobirana i independentista que recolli el sentiment popular expressat el passat dia deu de juliol d'aquest any als carrers de Barcelona.
Que ningú es quedi a casa pensant que tenim la batalla per perduda perquè això no és cert, només depèn de nosaltres i del nostre estat d'ànim. Voteu !
Un vot. Un sol vot de cada un de tots nosaltres, podem i tenim el dret de poder decidir qui o els qui ens lideraran el present i futur dels propers quatre anys.
Que no siguem víctimes d'aquells que des del poder i des del sistema establert i de mitjans de comunicació afins, ens facin creure que les nostres opcions sobiranes i independentistes no tenen futur ni cabuda a Catalunya.
No és cert !. Esta a les nostres mans ser sobirans i independents d'una vegada per totes.
 
Votar per opcions reals i que no portin a enganys ni fustracions de sempre...
Opcions sobiranes i independentistes com Reagrupament, per exemple o Solidaritat Independentista, si mereixen del nostre vot només per nosaltres i el passat dia 10 juliol a Barcelona. Recordar-ho.
Gràcies.Honor1714

dilluns, 25 d’octubre del 2010

"És l'hora de Catalunya": un article erroni més.

A l'AVUI de diumenge a la pàgina 27 del sr. Joan Trullen ens exposa la seva visió actual de la posició que ha ocupar Catalunya respecte a Espanya per sortir de l'actual crisi.

No estic gens d'acord amb el seu article en relació a la forma i perspectiva que sempre ens relaciona Catalunya amb Espanya. Al fons de l'article si que ho estic si considerem que Catalunya sola i per si mateixa si pot aconseguir sortir de la crisi al seu ritme i al marcatge de les hores del seu propi rellotge.

Per altre cantó, hem de respectar els seus arguments en aquest article ja que sent el "Director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona" alguna cosa sabrà i serà bon coneixedor del que ens planteja.

Des del simple punt de vista d'un bon funcionari i ben pagat de l'administració actual  (i de l'Estat) , no ens ha d'estranyar la "supina" i tan "portada , manejada, transtocada i obsoleta idea o concepte"  que segons ell : Catalunya lideri o sigui motor de l'estat espanyol, d'Espanya.

Doncs no, no senyor.

És l'hora de Catalunya però en propi rellotge de Catalunya i no en el rellotge d'Espanya.

A gairebé tots els catalans ens preocupa el rellotge de cadascun de nosaltres, i com a molt, el propi de Catalunya. El rellotge d'Espanya serà valid per als no catalans o si ho prefereixen per als espanyols i aquells catalans que es consideren espanyols sota el ritme ,en la meva opinió, d'unes agulles i rellogte obsolets i tendents a la ruïna total.

Necessitem de persones competents amb mentalitat catalana i per Catalunya. Tota la resta, a hores d'ara, és voler viure en un altre món ... un altre país ... i en un altre rellotge que no és el nostre (dels catalans lliures...)  perquè senzillament des de Madrid no ens volen. Desde Madrid la seva economia i futur , sempre han de estar per davant d'un altre.

Tost sabem el camí fonamental de sortida de la crisi : un primer pas es votar el proper dia 28 de novembre per opcions sobiranistes, aquest es el nostre rellotje d'ilussió i futur per tots plegats, per Catalunya.

Honor1714

divendres, 22 d’octubre del 2010

Actualitat d'avui: Bons Generalitat i Premi Príncep d'Astúries

Premi Príncep d'Astúries a una selecció de futbol aliena als catalans lliures:
Ja sabem de l'amistat del Rei amb el sr. S. Rosell ... i com depenem en vista del resultat de les exigències del guió per pertànyer a un regne que fa distincions, gràcies al TC, entre el deure de saber castellà i el no deure de saber català a Catalunya. Com a català opino que estem de més en aquest esdeveniment.
I crec que com a simpatitzant del barça tinc tot el dret del món a opinar que l'actual president del Barça cada dia que passa demostra que és només un bon gestor d'empresa però un mal president del FC Barcelona i tot el que això representa en un regne on el subjecte polític autonòmic català ha quedat tocat i enfonsat ... i a Madrid ningú s'ha assabentat que molts de nosaltres ho veiem i així ho pensem és clar, però també aquí i en el regne molts espanyols no pensen igual que jo ... o molts com jo.
El sr. S. Rosell mai estarà a l'altura en la seva totalitat del càrrec que ocupa i de la dignitat que com a català hauria de defensar amb integritat i encert, i no només futbolísticament parlant, pels dies que ja han passat com a president del Barça respecte dels anteriors presidents que aquesta entitat ha tingut.
Ni amb el franquisme ni després el barça ha tingut com a president a un "encarregat" de les elits soci convergents polítiques españoleras de torn.


Bons de la Generalitat de Catalunya: resultat d'un fracassat projecte polític

Quan es treuen al mercat uns bons per a cobrir part de la despesa autonòmica la hisenda autonòmica no pot cobrir estem davant l'evidència de diversos símptomes:
a) els recursos econòmics necessaris per desenvolupar polítiques pròpies a Catalunya noi existeixen perquè patim d'un espoli fiscal propi de règims feixistes.

b) els gestors polítics actuals, autonomistes i espanyolistes, són una colla d'incompetents i ineficaços perquè no saben o no tenen competència professional i ho estan demostrant cada dia que passa quan no hi ha recursos per atendre les necessitats de la població catalana i no han tingut suficiència política ni capacitat per defensar els nostres interessos a Madrid.

c) i ara per un sentit absurd de "patriotisme català" hem de treure les "castanyes del foc" a aquells que han permès per passiva o activa ser víctimes de l'espoli fiscal any rere any donant suport a pressupostos de l'estat , inexplicables.
Quant temps seguirem aguantant a aquesta classe política caduca i obsoleta als interessos sobirans i nacionals de Catalunya i de tots els catalans lliures ?

Demano per favor que pensem en futures opcions polítiques que siguin una regeneració i un somiat triomf a la nostra llibertat nacional .

Gràcies per la vostra atenció.

Honor1714

dimecres, 20 d’octubre del 2010

" Zombies..." en el meu país : Catalunya

Senyors i senyores,
Hi ha moltes persones que viuen entre nosaltres com uns "zombis ..."
N'hi ha de tota tipologia i de tota mesura. N'hi ha alts i baixos, grassonets i prims, castanyers i rossos, amb ulls verds, marrons o blaus ...
Però tots es ditinguen pel mateix motiu. Viuen entre nosaltres però sota una altra identitat cultural, linguistica i de valors que s'han de respectar, però que per desgràcia a tots els uneixen el mateix ideal: reneguen de tot accent o tota visibilitat del català i en català com una cosa normalitzada entre nosaltres els catalans juntament amb el castellà, per posar un exemple.

No, ells no. Ells són "zombis" en la meva opinió perquè abans de viure amb la nostra riquesa cultural, linguistica, l'activitat social i veïnal és de les més madures a la península i conviure amb els seus valors, cultures i llengües ... doncs resulta que no els dóna la santa gana. Pensen que tenen el seu dret a escollir en llibertat però la veritat és que són persones "no integrades a Catalunya" perquè no accepten en igualtat de totes les condicions de no dóna la vida, la convivència que ens ofereix aquí a la nostra terra donar-li a la nostra llengua catalana el lloc que es mereix entre nosaltres, al costat de les altres.
No, ells no. Diuen que abans prefereixen ser i tenir bons policies, metges, enginyers, arquitectes, polítics, ectra ... abans que demostrin capacitat de relació intersocial entre nosaltres encara que sigui en llengua catalana i nivell A.
No, ells no. En la meva opinió aquests "zombis ..." són gent sense cultura ni formació alguna que pateixen del criteri més bàsic i de sentit comú i intel ligència que un mortal pugui demostrar-se a si mateix i als altres: la capacitat d'adaptar al medi on hi vius i òperes i amb qui et relaciones sense perjudici de defensar cultures, llengües i valors que tots compartim en igualtat de condicions tant en públic com en privat.

Esperem que algun dia aquests "zombis ..." s'adonin que són afortunats de viure en un país, Catalunya, on sempre brilla el sol encara que des del fons d'ells mateixos i de les seves ments pretenguin que sempre estem sota continus núvols i dies grisos.

Bona nit i gràcies per la vostra atenció.
Honor1714

divendres, 8 d’octubre del 2010

Començar a aprendre per deixar de tenir por: independència amb èxit

Senyors i senyores bona nit ,

Els catalans hem d'aprendre amb tots els recursos i instruments tècnics i personals que tinguem a mà, i fins i tot a buscarlos fora de Catalunya si no els tenim, a treure'ns de les nostres ments la "por" que cada dia ens aporten i ens entabanen amb els seus pornogràfics arguments des de tots els mitjans i sectors de l'àmbit mediàtic i polític espanyol.

Tenim els catalans la "por" al desconegut, al nou, a una possible nova situació social i política sobirana derivava del fet legítim a defensar-se i enfrontar-se a una majoria social castellana i espanyolitzadora (que no catalana) i d'un Govern a Madrid que es diu demòcrata que resulta ser en relació a Catalunya un opressor fiscal i financer i un repressor cultural (idioma i esport), social i institucional en base a unes lectures sobrevingudes des del TC, el Banc d'Espanya, el Defensor del Poble (que poble el castellà?) i d'altres instàncies que fan de la Constitució espanyola/castellana de 1978
El resultat d'evitar tenir i patir "por" és molt senzill : preparar-se bé, correctament i amb competència per al moment oportú , no patir-lo.

Que Catalunya tingui i disposi dels mitjans i recursos tècnics i humans per saber fer-se defensar davant qualsevol taula negociadora i amb la suficient capacitat coercitiva d'un possible i pausible "ús limitat de la força sobirana catalana" si uns fets polítics no són respectats i per a tothom, assumits.

Per això cal començar a pensar en una altra dimensió.
Amb líders i gestors capaços i competents.
Bons professionals , ben posicionats en totes les escales locals, nacional catalanes i internacionals, en tots els ámbits.

Els catalans tenim el legítim dret a defensar les nostres vides i tots els valors que ricament aportem tots els catalans lliures sense imposar res a ningú fora de terra catalana.

Ja és hora de expulsar la "por" començant a qüestionar-nos " el com aconseguir-ho ".
Gràcies.
Honor1714

dimarts, 5 d’octubre del 2010

A l'atenció del Sr. Corbacho, Ministre de Treball del Govern d'Espanya

Sr. Corbacho ,


Si vostè considera que Catalunya ha d'avançar juntament amb una Espanya moderna més val que tots els catalans anem el proper dia 28 de novembre a votar per opcions soberanistes que defensin realment el fet que Catalunya avanci i no retrocedeixi més en el seu present i el seu futur a tots els nivells.

Si entenem que és el que significa una Espanya moderna, per posar un exemple en l'ús oficial dels idiomes que "coexisteixen" a Espanya i com aquestes es declaren en l'actual Constitució, aquesta als catalans no ens serveix.

Si entenem que és el que significa una Espanya moderna per posar un exemple en el sistema actual,  en relació a la llei del finançament econòmic de les autonomies o LOFCA, l'espoli fiscal continuarà arruïnant encara més a tota la Catalunya productiva i de serveis fent que tota la societat catalana acabi més empobrida que la mateixa Extremadura, per posar un exemple sense menysprear a la mateixa.

Mes atur, mes families arruinades, menys ajudes económiques a les persones amb necessitats (per temes de salut, socials, laborals, d'altres...), això es ara la Espanya moderna. Amb l'independència Catalunya es podria dotar d'eines per ensortir-nos tots plegats , els catalans, d'aquesta dantesca situació. I perqué no ?

Si els seus ideals polítics i els dels seus companys siguin del PSOE o del PSC, a banda del fet que es diuen vostès que són catalanistes, i és davant d'altres opcions sobiranistes i independentistes del tot democràtiques i raonades és com a últim recurs en el seu discurs el fatalisme i la suposada ruptura traumàtica amb Espanya arribant fins i tot a un conflicte, voldrà dir que ni vostè , ni vostès, estan ni ho han estat mai prou preparats per al càrrec que ara ocupen.

Hauria vostè de dimitir ja ! En un país i estat modern, Espanya, això seria així.

Altres opcions polítiques autonomistes que diuen "catalanistes"  avui donen aquestos discursos amb unes altres formes però en el fons és el mateix que diu vostè...

Catalanista és avui sinònim de "provincianisme" sota el sol de Madrid i Espanya i acabar de malviure en l'ombra per el fet d'esser catalans, pels segles dels segles ...

Però això no passarà. Per això molts catalans demòcrates desitgem amb il.lusió, treball i esforç el fet d'aconseguir l' independència per alliberar-nos de subjectes com vostè.

Gràcies per l'àmplia visió democràtica que vostè imparteix cada dia per tots els microfons espanyols , ja que cada vegada que vostè obre la boca neixen mes catalans sobiranistes.

Honor1714

dimarts, 21 de setembre del 2010

Eleccions 28-N : La ruina o l'independencia

Srs,



Estem a la sortida de la cursa del període electoral i anem a sentir i escoltar moltes coses bones i altres no tan bones ...

Sentirem i escoltarem des d'aquí a Catalunya i com no, des de fora d'ella.
Sentirem i escoltarem des d'aquí i des de fora, "de tot", a persones i polítics d'aquí i de fora els seus projectes, les seves idees, els seus conceptes, les seves possibles propostes i també les seves animalades i altres tonteries i ximpleries adreçades a ciutadans que es suposen (els polítics i creadors d'opinió del sistema espanyol ...) que som uns "ximples i uns babaus" que ens " ho empassem tot en general " i "tots tan contents ..."
Doncs no, no senyors.

Els ciutadans de "mentalitat lliure" de "criteri lliure" de "esperit lliure" serem els que més estarem per donar un comptes a tota la classe política d'aquests darrers trenta anys i amb objectivitat i perspectiva òptica (com aquell que veu la situació de la mateixa manera que s'observa un aparador) decidirem en qüestió.

Sobretot aquells que ens considerem per la nostra "consciència catalana", la de "catalans lliures", tenim clar que votar. Qualsevol opció política que declari la independència des del Parlament és la més òptima. Clar i català.

Pensar en votar als senyors de PPC, Ciutadans, CiU, IU, PSC-PSOE, i fins i tot l'ERC que últimament en aquests últims anys "ha fet la política que ha fet ...", és "llençar" el vot a la escombraries. És "llençar" nostra "força col.lectiva com a poble" a la ruïna espiritual, social, econòmica, financera, industrial, acadèmica, cultural, esportiva, del nostre sistema de salut i protecció social de la vida en si, al present actual de la misèria absoluta, a la inanició del nostre ésser com a "ciutadà individual" i com a "col.lectivitat catalana" que lluita per un present i futur digne i millor per a tots.

No ens enganyem. El sistema espanyol autonòmic i centralista ens ha enfonsat. Catalunya està en "un pou" i hem de lluitar per sortir-ne. Dels dolents i incompetents gestors públics i vividors que tenim a totes les administracions cal eradicar-los i deixar-los fora de la "cosa pública".
El "com" aconseguir-ho és fàcil: amb un marc propi i legal propi, sobirà català, podríem crear instruments a Catalunya que ens ajudessin a escollir els millors i als més competents i més preparats per a la gobernalidad del país i de "la cosa pública" a llistes obertes electorals. Amb fiscalització de tots els béns dels que es dediquen a la política abans i després de complir qualsevol mandat. Que tothom politic davant la llei fos tractac d'igual que quansevol ciutadà.
Que ningú ens enganyi amb almoines. Desde la nostra sobirania i independència :

Catalunya necessita tota la seva força econòmica i financera per si mateixa.
Catalunya necessita tota la seva força linguistica, cultural i esportiva per si mateixa. Catalunya necessita d'un sistema de protecció social i de salut per a tota la seva població per si mateixa.
Catalunya necessita d'un sistema educatiu, formatiu, acadèmic i universitari de primer ordre i nivell per ella mateixa.
Catalunya necessita de polítiques que fomentin l'empresari, a l'empresa i a la rendibilitat de les mateixes amb projectes imaginatius i rics en aportacions per al camp, la indústria i els serveis per si mateixa a Catalunya.
Catalunya necessita de polítiques per crear infraestructures propies d'un estat del segle XXI i europeu.
Catalunya necessita de tots els catalans per aconseguir aquest nobles objectius.

El proper dia 28-N el nostre present i futur d'ilussió estará en les nostres ments per una opció sobirana , i unes mans per depositar-hi el vot valent.
Per ultim que sempre trepitgem la terra nostra amb fermesa i dignitat.

Independència.
Honor1714

dimecres, 15 de setembre del 2010

Sandro Rosell, al servei d'Espanya de Victor Alexandre

Hola bon dia,

Aqui teniu un article d'opinió i jo estic totalment d'acord amb ell. (Font : Victor Alexandre -Vilaweb)


A poc a poc, com ho feien les fotos que David Hemmings revelava en el film Blow-up, d’Antonioni, comença a definir-se l’autèntica personalitat de Sandro Rosell; aquella que ell, durant la campanya a la presidència del Barça, va mantenir amagada per poder entabanar els socis de bona fe. Ara no sols no li cal, sinó que ja compleix descaradament amb els principis “inquebrantables” dels poders fàctics que el van apadrinar, promocionar i elevar a l’altar de la institució catalana amb més projecció internacional. Les fotos ja revelades ens mostren clarament el rostre autèntic d’aquest nen de casa bona que, per tal de fer realitat el seu somni infantil, no ha tingut escrúpols de comptar amb el suport d’uns grups mediàtics que si per alguna cosa s’han caracteritzat al llarg de la història ha estat per treballar en contra dels drets nacionals de Catalunya. Amor amb amor es paga, diu la vella dita.




Només dos mesos i mig ha necessitat el senyor Rosell per espanyolitzar diversos aspectes del FC Barcelona i complaure els principis de José Montilla i de la seva Espanya “indisoluble”. La mateixa indissolubilitat que, ves per on, pregonava aquell personatge de qui Juan Antonio Samaranch va ser-ne mà dreta. Potser va ser per això que Montilla va homenatjar recentment Samaranch retent-li honors de cap d’Estat. Els “indisolubles” són així, amics fins a la mort. Rosell també és “indisoluble”. Si més no, durant un mandat. Per això caldrà que sigui el soci qui el dissolgui en les properes eleccions.



Recordem que 24 hores després d’arribar a la presidència, aquest senyor va córrer desesperadament a agenollar-se davant del president de la Junta d’Extremadura arran de la picabaralla telefònica que aquest havia tingut temps enrere amb l’aleshores president Joan Laporta. Els catalans bons sempre demanen perdó a Espanya. I Rosell és un català bo. Espanya, per tant, va ser la destinació del seu primer viatge com a president. I tot seguit, fugint de la manifestació del 10-J convocada per Òmnium Cultural, l’entitat de la qual se n’havia fet soci a corre-cuita per tapar-se les vergonyes, se’n va anar a veure la final del Mundial de Sud-àfrica amb el pretext que hi participaven jugadors blaugranes. Tanmateix, aquests jugadors no hi participaven pas ni en nom del Barça ni en el de Catalunya. És a dir, que mentre Catalunya es manifestava multitudinàriament al centre de Barcelona reivindicant els seus drets nacionals –entre els quals la seva pròpia selecció–, Sandro Rosell era a Sud-àfrica legitimant la selecció espanyola i aplaudint la bandera que trepitja els drets dels catalans.



Després va venir la baixesa moral de retirar la medalla d’honor del FC Barcelona a Johan Cruyff i més endavant la celebració del XXXI congrés mundial de penyes blaugrana en llengua espanyola porqué así nos entendemos todos, tot menyspreant la traducció simultània i donant per descomptat que “tot el món” parla espanyol. I l’última ha estat el boicot a la Diada Nacional de Catalunya situant l’horari del partit Barça-Hèrcules a les sis de la tarda, durant la celebració de la manifestació. Els “indisolubles” ja ho tenen això, sempre se serveixen dels partits de futbol per afavorir els interessos nacionals espanyols. Aquest és, per tant, Sandro Rosell, l’home que criticava Laporta dient que el president del Barça no s’ha de ficar en política i que, recentment, defensava a TV3 la política social de Rodríguez Zapatero amb aquestes paraules: “Hi estic d’acord, perquè no hi ha més remei. Potser s’hauria d’haver fet abans”.



També sabem que l’excusa donada per Rosell per fer coincidir el partit del Barça amb la manifestació de la Diada era per celebrar-lo en “horari infantil”. Però no cal dir que la Diada Nacional de Catalunya no pot ser obviada i tractada com un dia qualsevol. Les raons, evidentment, són ideològiques i, per tant, polítiques. Així és com fa política Sandro Rosell: servint els interessos espanyols. Arribats aquí, cal tenir present que en els set anys de la presidència de Joan Laporta hi va haver dos partits que van coincidir amb la Diada. Un va ser el 2004 (Barça-Sevilla) i l’altre el 2005 (Barça-Mallorca). El primer, Laporta va fer que es disputés a les deu de la nit i que els jugadors saltessin al camp amb una bandera catalana; i el segon es va disputar a les set de la tarda, perquè era el moment del nou Estatut i el Barça va organitzar molts actes de catalanitat dintre i fora de l’estadi. Malauradament, aquella presidència ja és història, i ara el que hi ha és un president que se serveix del club per fer política espanyolitzadora, que és, en definitiva, la política del carrer Nicaragua. Així és com treballen els qui diuen que no s’ha de barrejar la política amb l’esport.
 
Honor1714

dilluns, 6 de setembre del 2010

Que votar en les próperes eleccions : l' independencia

Hola bona tarda,


Alguns partits polítics ens oferiran més del mateix. És a dir:

1) Defensar un sistema polític, l'autonòmic, que fa de Catalunya una simple comunitat autonòmica espanyola amb capacitat només autoadministrativa.
2) Defensar la Constitució espanyola on només el castellà és llengua oficial a tots els efectes.

El català, com en el nostre cas, mai tindrà el mateix nivell de respecte, exigència, deures i obligacions davant les autoritats ja siguin privades o públiques locals, autonòmiques, nacionals ni estrangeres al mateix nivell i tracte que avui en dia té l'espanyol.

Que mai la cultura catalana en el seu conjunt (en llengua, en esports internacionals, en espectacles, etc) pugui superar en ús, reconeixement i nivell de vida a Catalunya la que té avui l'espanyola-castellana.
Recordem tots l'última sentència del TC.
3) Defensar un sistema financer que des de la transició ha fet que Catalunya estigui endarrerida i arruïnada en diversos fronts i que hagi perdut competitivitat total enfront d'altres zones geogràfiques del continent europeu:

3.1) en infraestructures vitals per al seu present i futur
3.2) en inversions per a les escoles, universitats i I+D
3.3) en ajudes als més necessitats i discapacitats i gent grand
3.4) en inversions i ajudes per a la petites, mitjanes , grans empreses i treballadors


La meva opinió i solució és la següent i convido a:

1) Votar per nous partits polítics com Rcat, SCI, CUP's, i altres formacions sobiranistes. Que aquests líders siguin capaços de treure'ns d'aquest pou del qual els catalans ens trobem gràcies a la classe política actual d'aqui local, autonòmica i d'Espanya.

2) Crear una Nova Constitució Catalana amb un gran consens social català on els anteriors punts siguin contrarestats de manera intel ligent, hàbil i amb magnanimitat, és a dir:
2.1) Que els idiomes a Catalunya tinguin tots del mateix rang i valor (català, aranès, castellà i francés)
Que la llengua catalana sigui preferent en les institucions públiques del futur estat català. (Bilingüisme actiu oficialitzat en tots els altres àmbits). Que la cultura catalana sigui la de referencia per reconoguda per a tots els catalans en tots els seus ámbits nacionals.

2.2) Que tots els impostos pagats pels catalans es quedin a Catalunya per crear treball, riquesa, escoles, universitats, I+D, ajudes als més necessitats, discapacitades i persones grans amb dependència, aturats i colectius amb dificultats contrastades.

2.3) Millors condicions de vida econòmica i social per a tots els ciutadans siguin del origen que siguin , incloent la possibilitat legal d'accedir a una doble nacionalitat si es desitja sense cap trava.
I així fins a aconseguir viure i conviure en llibertat. A Catalunya. A Europa.


Gràcies.
Honor1714

dissabte, 4 de setembre del 2010

Sobre mi sobrina, admirable persona

Hola buenas tardes,

Hoy he ido con mis dos sobrinas al centro de Barcelona a realizar una compra.

Las quiero a las dos con locura y junto con mi hermana y mi madre, mi hija y mi mujer, son el centro de mi vida y de todos mis sacrificios.

Hablando con ellas surgió la conversación de mi blog y en particular sobre  mi artículo denominado "S.Rosell no es J.Laporta", la mayor de ellas me hizo una reflexión y os la transmito para vuestro conocimiento (mas o menos venia a decir asi...) " ¿ Si tanto defiendes una posible Catalunya independiente y la lengua catalana como preferente como por ejemplo en el acto de peñas blaugranas último, cosa que no ocurrió, porque escribes casi siempre en lengua castellana ? ...

Respuesta básica que le realicé en su momento basada en varios preceptos mios (mentalmente internos) :

a) Estamos en un mundo donde " las formas y la imagen " valen mas que mil palabras.

b) Que lo escrito y el como esté escrito independientemente del contenido en si mismo y de la lengua al uso, y que se exprese como se exprese nada tiene valor ante "una sola imagen o una sola forma".

c) Entre la joventud en general, estamos ante una falta notable de comprensión de la letra escrita tanto en lo abstracto como en lo natural en los conceptos, ideas y mensajes que solemos dejar escritos y que suponemos que aquel que lo lee lo comprende, lo asimila, lo madura y saca de sus propias conclusiones un resultado final, desde el entendimiento de lo que se ha leido estando de acuerdo o no en ello.

Pero en el caso de mi sobrina mayor estos tres puntos anteriormente citados nada tienen de fijación para ella. En este caso estamos hablando de mi sobrina que me es "lo más importante", y la "idea" que tiene ella de Catalunya respecto España, que es la suya y es del todo respetable y se ha de respetar. Así intenté hacérselo ver...

Le comenté que era una lástima que después de 300 años de sometimiento al régimen castellano-español y después de tantas muertes y sacrificios de vidas de personas catalanas por la libertad de Catalunya y por la cultura catalana ( lengua, deporte, etc ) a lo largo de la historia ella se expresase con total naturalidad bajo una frase lapidaria como la siguiente : " tengo DNI español, estamos en España y somos españoles "

Ante semejante frase y haciendo ella señales a su hermana con su mano llevándose dos dedos a la frente de como querer diciendo : " este hombre que es mi tio es un cerrado mental y extremista e intolerante..."

Le quise exponer mis argumentos en relación al tema del acto de las peñas del F.C.B.
Ella no los quiso entender ni apreciar. Se cerró en banda. Que el catalán esté por delante del castellano como lengua de Catalunya en un acto de una institución catalana y que luego las personas en particular se expresen en la lengua que quisiesen para ella eso no era lógico pues estando en España y con tantas peñas españolas las cosas ya se hicieron bien. Yo le contesté que el catalán no se tiene que supeditar en nada institucionalmente al castellano aqui en Catalunya y en un équipo catalán. El sistema de traducción automático existe y si tan globales queremos ser hubiesen tenido que hacerlo en inglés pues habian gente de todo el planeta. Y ella mi sobrina seguia diciendo lo mismo : " yo era un cerrado mental y que si defiendo tanto la prevalencia del catalán porque escribo en castellano...". En áquel momento de ofuscación le falté el respeto y el aprecio que le tengo diciéndole una animalada propia de un "burro total" y que sonó como un insulto y fué : "piensas como tu padre ( en referencia a la supeditación de "lo catalán" frente "a lo español" por estar en España y ser españoles) !!". Me equivoque al 100% y lo siento muchísimo porque con esa respuesta mis argumentos quedan en entredicho por dos motivos : uno) mi mensaje no le llegaba a ella para que lo madurase con suficiencia y dos) porque mencionar a su padre y compararla con ella sobre este asunto, le hice mucho daño a su persona y sentimientos y eso era lo último que yo quise hacerle. Inconcientemente yo como adulto y tio suyo, le fallé. Y lo siento.
 
Yo por mi edad y circunstancias me crié en la lengua materna castellana y esa conversación no deberia de haber acabado así pero mis ideas demócratas tienen que expresarse, confluir y hasta confrontarse con mis sobrinas para hacerles pensar y ver que es posible pensar y ver con otros ojos otro estilo de vida o tipo de vida : la catalana. Asi de simple. Pero no es sencillo porque apenas puedo estar por ellas como se merecen...

Como catalán entiendo y defiendo que la lengua propia y nacional de Catalunya tiene que tener en todas sus intituciones ( políticas, culturales, deportivas, asociativas, etc ), su prevalencia y después el castellano estando en España o fuera de ella en un preferible futuro sobre todo en todas las insituciones a todos los niveles. (no digo ni cuestiono este asunto de la prevalencia entre las personas que a título individual se relacionan entre sí).

Si las formas y la imagen valen mas que mil palabras y lo que se deja escrito no se entiende ni se comprende al final haré caso a mi sobrina y acabé por escribir en catalán solamente en este blog.

Pero nunca renunciaré al castellano ni al catalán para mis relaciones interpersonales, a mis sentimientos , a mis querencias y creencias por el mero hecho de defender la independencia de Catalunya respecto a España. Una cosa no quita la otra. Pretender hacerlo es caer en el juego de los contrarios, por distintos motivos, a la independencia de Catalunya.

Si, soy catalán y con mucho orgullo. Después de muchos años he ido evolucionando en mis ideas, conceptos, conciencia e identidad nacional catalana.No me dá verguenza decirlo y lo digo en castellano como lo podria decir en cualquier otra lengua. Lo importante es lo escrito y como queda escrito.
Lo importante es el mensaje y entenderlo, aceptarlo si es posible en el convencimiento de cada uno, en libertad individual y sin coartadas de nadie y de ningún tipo , forma o por la fuerza.

Eso sobrina mia no es ser cerrado e intolerante. Soy un patriota catalán y como yo hay muchos...muchísimos mas de lo que tu te crees e imaginas. También es cierto que los hay de "cerrados e intolerantes" en ambos lados de la orilla...pero no te confundas.

No me considero "intolerante ni cerrado" por el mero hecho de no ver las cosas como tu. También es verdad que tenemos edades distintas...Solo que piendo en vuestro futuro y solo prentendo que lo tengais mucho mejor y más bonito que nosotros, el de nuestra generación.

Tu tio que te quiere con locura espero aceptes mis diculpas por lo ocurrido anteriomente. Besos.

Aquí dejo mi último escrito realizado en castellano ,por mi sobrina.
Honor1714

dimecres, 1 de setembre del 2010

De aquí a una semana : fecha a las elecciones al Parlament

Hola buenas tardes,

Parece ser que la próxima semana sabremos la fecha exacta del dia para ir a votar (quien quiera o pueda...) y así renovar el Parlament con nuevos aires...

Muchos catalanes ya no creemos en el sistema autonómico porque pensamos y decimos que es un fraude. Y otros lo piensan pero no lo dicen. Y otros no piensan nada porque ya les va bien como les va el dia a dia...y todo esto le simporta un pito.

No existe autogobierno con poder político y capacidad de hacer política en clave catalana, (no nos dejan desde Ciudadanos, PP, Tribunal Constitucional, defensor del Pueblo, etc...), solo debiera de existir una descentralización administrativa y punto.

Desde Madrid los politicos y funcionarios del estado (todos) han trabajado con seriedad en dejar a la clase política catalana actual (desde hace ya 30 años que al final lo han conseguido...)  en un triste papel de incompetentes e incapaces de hacer política que signifique un salto cualitativo y cuantificativo de defensa de las competencias asumidas por el autogobierno aparte de sus propias finanzas para no acabar arruinados como ahora y de otras razones que me ahortro indicar...

Al final en la sociedad catalana de estos años se ha instalado la idea y el convencimiento que la actual Constitución de España solo es válida para los españoles de matriz castellana, es decir, con una idea, cultura, lengua y valores de concepción única y exclusivamente castellana por el mero hecho de "estar en España".

Para los catalanes libres y en general para todos los catalanes esto no se asume y tampoco se acepta en distintos grados y afectos. Y aquí entran las nuevas fuerzas políticas de clara concepción soberana e independentista cuyo único objetivo es la independencia de Catalunya.

La autonomia catalana tal y como la declaran en Madrid aqui está finiquitada. Nadie de aquí dá dos duros por este sistema de autogobierno tan simple y sencillo que solamente tiene un tufillo a "descentralización administrativa" y poco mas...

Los catalanes en Catalunya queremos poder y autogobierno y hacer política en mayúsculas. Y si desde Madrid no nos dejan según su Consitutción nosotros deberemos de crearnos una para nosotros que vaya y juegue a nuestro favor...

Los partidos políticos catalanes de ahora están acabados politicamente hablando así como sus líderes políticos que han perdido toda credibilidad en sus postulados e ideas que confiesan defender...pero resulta que en Madrid nadie les respeta ni les hacen caso !!! entonces : ¿ para que sirven esos partidos políticos ? respuesta : para perpetuar el sometimiento del pueblo de Catalunya, los catalanes, a España y a lo castellano en contra de los intereses, idea, cultura,lengua, derechos y deberes de los catalanes libres y no libres...( en catalán, en aranés, en castellano y en francés).

Ha llegado la hora de valorar y respetar a otras opciones políticas catalanas que abiertamente fijan su horizonte político en declarar la independencia de Catalunya respecto a España desde el Parlament de forma unilateral. Hay que valorar en positivo y apoyar con nuestros votos todas las opciones que constituyan este eje o rol como máxima expresión de soberania, competencia y de respeto que nos hemos de ganar a la fuerza de nuestros votos valientes y coherentes con nuestros valores y conciencias.

Visca Catalunya LLiure !!!
Honor1714

dissabte, 28 d’agost del 2010

Cuando Sandro Rosell no es Joan Laporta

Hola buenas tardes

Después de un merecido descanso veraniego volvemos a la carga...

Empezaremos esta vez por el actual presidente del F.C. Barcelona.

Seguro que podrá demostrar en dias venideros si su gestión en el dia a dia de todos los asuntos que acontecen en el F.C.Barcelona es del todo satisfactoria. En todos los ámbitos, por supuesto aparte de los posibles logros deportivos que el primer équipo de futbol pueda conseguir...

Pero soy de la opinión que este señor tiene una "sombra" en su concepto de lo que significa el F.C. Barcelona en toda su máxima expresión en relación a la ciudad que representa ,Barcelona y por ende capital de Catalunya. Y mas en un mundo tan global como el de hoy en dia.

Soy de la opinión que el señor Joan Laporta llevó este asunto sin complejos ni ataduras respecto al estado español ni a su idioma el castellano. Este señor demostró como presidente del F.C. Barcelona no tener "sombra ni sombras" conceptuales en su mente a la hora de defender en toda su extensión la catalanidad de la entidad sin complejos y sin referencias a nadie ni a nada. Por ello consiguió y por otras razones poner a la entidad y al primer équipo de fútbol por su propio trabajo y esfuerzo al nivel que están ahora y por delante del équipo de la capital de España, Madrid.

No quiero pensar que el actual presidente del F.C. Barcelona le traiciona el subconsciente y con naturalidad desganada demuestre acomplejamiento frente a lo castellano y frente a lo madrileño porque ello significa que entonces el F.C. Barcelona dejerá de ser el referente de toda la sociedad catalana en su conjunto y volveremos a la mediocridad de tiempos pasados...

Supeditar el catalán al castellano en la anterior asamblea general de todas las peñas barcelonistas del mundo por el criterio que se expuso es como decir que siempre deberemos de ser segundos en todo...inconscientemente porque negamos a nuestro idioma catalán el papel que le merece en una entidad catalana como lo es el F.C.B.

Alguna peña en España de algún club francés, inglés o aleman cuando se reunan anualmente en una cita parecida a la realizada por F.C. Barcelona , se les exigirá que les reciban y se les gestionen integramente todos sus actos en el idioma castellano por muchas peñas españolas que existan, también ? (Si se trata de pura cortesia entonces tenemos un problema muy serio en la presidencia del F.C.B. en no saber poner las cosas en su sitio cuando toca hacerlo.)

Soy de la opinión que posiblemente el señor S.Rosell es un español sin complejos que considera que Catalunya es una provincia de España y que el catalán solo sirve para las comidas y cenas muy intimas.

Y así con estas maneras, las más visibles,  el F.C. Barcelona volverá al papel segundón del estado español que es lo que siempre han querido los "españoleros"...

Esperemos que los socios y simpatizantes del F.C. Barcelona reaccionen antes de que sea demasiado tarde...

Gracias.
Honor1714

Hola bona tarda


Després d'un merescut descans estiuenc tornem a la càrrega ...

Començarem aquesta vegada per l'actual president del FC Barcelona.
Segur que podrà demostrar en dies vinents si la seva gestió en el dia a dia de tots els assumptes que succeeixen en el FCBarcelona és del tot satisfactòria. En tots els àmbits, per descomptat a part dels possibles èxits esportius que el primer equip de futbol pugui aconseguir ...

Però sóc de l'opinió que aquest senyor té una "ombra" en el seu concepte del que significa el FC Barcelona en tota la seva màxima expressió en relació a la ciutat que representa, Barcelona i per tant capital de Catalunya. I més en un món tan global com el d'avui en dia.

Sóc de l'opinió que el senyor Joan Laporta va portar aquest assumpte sense complexos ni lligams respecte a l'estat espanyol ni al seu idioma ,el català. Aquest senyor va demostrar com a president del F.C. Barcelona no tenir "ombra ni ombres" conceptuals en la seva ment a l'hora de defensar en tota la seva extensió la catalanitat de l'entitat sense complexos i sense referències a ningú ni a res. Per això i d'altres raons va aconseguir posar a l'entitat i al primer equip de futbol pel seu propi treball i esforç al nivell que estan ara i per davant l'equip de la capital d'Espanya, Madrid, per exemple.

No vull pensar que l'actual president del FC Barcelona li traeix el subconscient i amb naturalitat desganada demostri acomplexament enfront del castellà i enfront del madrileny perquè això vol dir que llavors el FC Barcelona deixerà de ser un referent de  la societat catalana en el seu conjunt i tornarem a la mediocritat de temps passats ...

Supeditar el català al castellà en l'anterior assemblea general de totes les penyes barcelonistes del món pel criteri que es va exposar és com dir que sempre haurem de ser segons en tot ... inconscientment perquè neguem al nostre idioma català el paper que per natura,  li mereix.

Alguna penya a Espanya d'algun club francès, anglès o alemany quan es reuneixin anualment en una cita semblant a la realitzada per FC Barcelona, se'ls exigirà que els rebin i se'ls gestionin íntegrament tots els seus actes en l'idioma castellà per moltes penyes espanyoles que hi hagi, també? (Si es tracta de pura cortesia llavors tenim un problema molt seriós en la presidència del FCB a no saber posar les coses al seu lloc quan toca fer-ho.)

Sóc de l'opinió que possiblement el senyor S. Rosell és un espanyol sense complexos que considera que Catalunya és una província d'Espanya i que el català només serveix per als dinars i sopars molt intimes.

I així amb aquestes maneres, les més visibles, el FC Barcelona tornarà al paper "segundón" de l'estat espanyol que és el que sempre han volgut els "españoleros" ...

Esperem que els socis i simpatitzants del F.C. Barcelona reaccionin abans que sigui massa tard ...

Gràcies.
Honor1714

dimarts, 10 d’agost del 2010

Per Catalunya : Unitat

Hola buenos dias,

Solicito expresamente a todas las fuerzas sanas ,y no obsoletas (autonomistas y otros vividores del cuento), políticas, asociaciones, fundaciones, asambleas y demás del entorno soberanista que se esfuerzen en encontrar puntos "en común y de acuerdo" para conseguir una gran coalición o movimiento político social que sea reflejo de la manifestación del pasado dia diez de julio.

Todos los catalanes libres estamos deseando y estamos a la espera de una gran noticia e ilusión. Todos deseamos estar llamados a una gran movilización de llamada a nuestro voto y poderlo despositar libremente según nuestros anhelos y designios : la independencia de Catalunya para poder gestionar, trabajar y solucionar los problemas que nos afectan a todos los catalanes en nuestro dia a dia cotidiano y de futuro.

Todos los líderes políticos que se declaren soberanistas están llamados a entenderse dejando aparte o aparcando ambiciones personales de dificil justificación y dejarse de personalismos estériles que no conducen a nada. (A los ambiciosos, oportunistas y personalistas ya los conocemos...por lo que han hecho hasta la fecha...)

Necesitamos líderes nuevos capaces de gestionar con eficacia y competencia todas las energias positivas que tenemos todos nosotros. Por nosotros y nuestros hijos, por nuestro presente y nuestro futuro.

Hemos de sumar y multiplicar para conseguir nuestro objetivo. Quien no lo tenga claro quedará obsoleto.

Visca Catalunya LLiure
Honor1714

dilluns, 9 d’agost del 2010

Talamanca 13 i 14 d'agost de 1.714

Hola bona tarda,

El proper dia 13 i 14 d'agost d'aquest any es compliran 296 anys de la qual va ser oficialment reconeguda l'última batalla guanyada pel llavors sobirà exèrcit de Catalunya contra l'exèrcit castellano-francès de l'època sota les ordres de Felip V a  prop de  Talamanca (Catalunya ).
 
Un record en memoria de tots ells , els nostres valents, i per aixó demano per aquest dies que pengem una estelada o senyera al balcó de  casa nostre.
 
"Som Una Nació I Tenim Dret A Decidir " = SUNITDAD
 
Gràcies.
Honor1714

dilluns, 2 d’agost del 2010

Tots Units per una Nació : Catalunya + "S.U.N.I.T.D.A.D."

Hola bona tarda,

Les notícies corren. Cada dia que passa, cada hora, cada minut. En silenci, amb complicitats anònimes i col.lectives, amb orgull i amb molta il.lusió. S'està treballant per oferir a l'electorat català una alternativa política real i pausible.

Per altra banda els partits autonomistes ja són passat. No ofereixen res de nou ni solucions als nostres problemes quotidians del dia a dia perquè realment no tenim els catalans en l'actual marc polític de l'estat espanyol ni recursos econòmics suficients ni possibilitats reals de fer polítiques sobiranes que cobreixin totes les nostres necessitats reals dels nostres dies i de els dies futurs per venir.

Opino que els catalans lliures estem amb consciència avui així perquè tenim una història real basada en fets reals i històrics innapelables, que juntament a tots els problemes actuals (de la globalització) de l'època d'avui, fan de tot això un "còctel" únic i irrepetible.

Des de fa uns segles quan la nostra dinastia catalana dels comtes de Barcelona va quedar en mans castellanes (Compromís de Casp) i posteriorment en mans dels Borbons per l'ús de la força, del dret de conquesta, anul • lació de les nostres institucions nacionals i Constitució (1705 ) Decret de Nova Planta (1714-1716), per submissió a les lleis, drets, furs de Castilla i decrets reals posteriors contra la llengua catalana, la seva cultura, la seva realitat social íntegra catalana i contra aquells catalans i catalanes que sempre van lluitar per la nostra dignitat i llibertat personal, individual i col.lectiva com a catalans (des de l'anomenat Jaume-Comte d'Urgell - lloctinent de Catalunya davant l'últim Comte Barcelona català) fins als presidents Macià i Companys de la nostra època actual moderna. També els tenim en la nostra memòria a tots ells ...

Ho sabem. Molts catalans il.lustres i altres d'anònims han fet molt per tots nosaltres. I perdut molt, també. Les seves vides i els seus béns per treure'ns el jou dels qui han pretès imposar-nos durant segles el seu ésser, la seva identitat, el seu pensament, la seva raó, la seva llengua i la seva cultura.

N'hi ha que pensen que aquest últim paràgraf no és així però precisament els que ho diuen i ho neguen són de mentalitat i identitat mesetària o pro-castellans (catalans que han vist a la monarquia espanyola un benefici i un luxe ...) aquí a Catalunya i fora d'ella ... per què serà tot plegat ? ...

Nosaltres els catalans lliures ara en català o bé en l'ús de l'idioma castellà (que ho fem nostre pels nostres interessos i per la riquesa personal i individual que ens aporta el seu coneixement), és un senyal positiu que sabem aprofitar de les "impostures" d'allò que és una eina útil per al nostre objectiu: "la enmancipació i la independència de Catalunya" com un altre estat lliure , sobirà i democràtic dins del si de la U.E.

A tots ells per la nostra memoria i a nosaltres, pels nostres fills i pel nostre futur.

Opino que els catalans hem d'estar units i ser més forts, magnànims, condescendents i millor preparats. Una paraula: SUNITDAD.

" Som Una Nació I Tenim Dret A Decidir " = " S.U.N.I.T.D.A.D. "

Les de sempre i de noves corrents sobiranistes catalanes que sorgeixen entre diverses entitats, associacions o moviments polítics han de trobar la fórmula adequada per oferir una imatge d'unitat i fortalesa pragmàtica i real davant l'opinió pública catalana i estrangera. Només així serà possible un gran canvi polític, pacífic.

Sóc de l'opinió que aquesta possible coalició sobiranista seria un gran regal d'il • lusió i esperança col.lectiva per a tots nosaltres, dels catalans i catalans lliures. Siguem doncs que tots hem de ser  generosos i altruistes. Magnànims. Per tot Catalunya.
 
Gràcies
Honor1714

diumenge, 1 d’agost del 2010

Carretero ofrece a Puigcercós y Laporta formar una coalición electoral unitaria : SUNITDAD

Hola buenas tardes,

Las noticias corren. Cada dia que pasa, cada hora, cada minuto. En silencio , con complicidades anónimas y colectivas, con orgullo y con mucha ilusión. Se está trabajando para ofrecer al electorado catalán una alternativa política real y pausible.

Por otra parte los partidos autonomistas ya son pasado. No ofrecen nada nuevo ni soluciones a nuestros problemas cotidianos del dia a dia porqué realmente no tenemos los catalanes en el actual marco político del estado español ni recursos económicos suficientes ni posibilidades reales de hacer políticas soberanas que cubran todas nuestras necesidades reales de nuestros dias y de los dias futuros por venir.

Opino que los catalanes libres estamos con conciencia hoy así porqué tenemos una historia real basada en hechos reales e históricos innapelables ,que juntamente a todos los problemas actuales (de la globalización) de la época de hoy, hacen de todo ello un " cóctel "  único e irrepetible.
Desde hace unos siglos cuando nuestra dinastia catalana de los Condes de Barcelona quedó en manos castellanas (Compromiso de Caspe) y posteriormente en manos de los Borbones por el uso de la fuerza, del derecho de conquista , anulación de nuestras instituciones nacionales y Constitución (1.705) Decreto de Nueva Planta (1.714-1.716) , por sumisión a las leyes, derechos , fueros de Castilla y decretos reales posteriores contra la lengua catalana , su cultura , su realidad social íntegra catalana y contra aquellos catalanes y catalanas que siempre lucharon por nuestra dignidad y libertad personal, individual y colectiva como catalanes (desde el llamado Jaime -Conde de Urgell - lugarteniente de Catalunya ante el último Conde Barcelona catalán) hasta los presidentes Macià y Companys de nuestra época actual moderna. También nos debemos en su memoria a todos ellos...

Lo sabemos. Muchos catalanes ilustres y otros de anónimos han hecho mucho por todos nosotros. Y perdido mucho, también. Sus vidas y sus bienes por quitarnos el yugo de quienes han pretendido imponernos durante siglos su ser, su identidad, su pensamiento, su razón, su lengua y su cultura.
Hay quienes piensan que este último párrafo no es así pero precisamente quienes lo dicen y lo niegan son de mentalidad e identidad mesetaria ó pro-castellanos ( catalanes que han visto en la monarquia española un beneficio y un lujo...) aqui en Catalunya y fuera de ella...¿ porqué será ?...

Nosotros los catalanes libres ahora en catalán o bien en el uso del idioma castellano (que lo hacemos nuestro por nuestros intereses y por la riqueza personal e individual que nos aporta su conocimiento ), es una señal positiva de que sabemos aprovechar de las "imposturas" aquello que es una útil herramienta para nuestro objetivo :  la enmancipación y la independencia de Catalunya como otro estado libre y soberano y democrático dentro del seno de la U.E.

A todos ellos y a nosotros, por nuestros hijos y por nuestro futuro.
Opino que los catalanes tenemos que estar unidos y ser mas fuertes , magnánimos, condescendientes y mejor preparados. Una palabra : SUNITDAD.

Las de siempre y de nuevas corrientes soberanistas catalanas que surgen entre diversas entidades, asociaciones o movimientos políticos han de encontrar la fórmula adecuada para ofrecer una imagen de unidad y fortaleza pragmática y real ante la opinión pública catalana y extrangera. Solamente así será posible un gran cambio político , pacífico.

Soy de la opinión que esta posible coalición soberanista seria un gran regalo de ilusión y esperanza colectiva para todos nosotros, de los catalanes y catalanes libres. Seamos pues todos generosos. Magnánimos. Por toda Catalunya.

"Som Una Nació I Tenim Dret A Decidir"

Gracias
Honor1714

dilluns, 26 de juliol del 2010

Demagogia a raudales : Apuntes sobre Cataluña y España (El Pais)

Buenas tardes

El periódico de tirada estatal llamado "El Pais" ha editado un artículo co-escrito entre la señora Carmen Chacon y el señor Felipe Gonzalez. Lamentable artículo.

Este artículo contiene una cantidad enorme de mentiras, engaños, sutilezas y manipulaciones de tal envergadura que rebatir uno a uno cada uno de los párrafos escritos seria de tal enjundia que superaria con creces el número de páginas escritas del  TC y el dictamen sobre el mismo estatut.

Y no tengo ganas ni fuerzas para discutirles ni rebatirles sus demagogas opiniones.

No es cierto que el autogobierno de Catalunya esté garantizado en la Constitución de 1.978 ni tampoco que el idioma catalán esté en el mismo nivel de rango, trato y de reconocimiento que el castellano en la Constitución de 1978 y en todos los ámbitos sean estos sociales públicos y privados de y en Catalunya.

Que Catalunya está hoy financieramente mas arruinada que hace 30 años y no por causa de su mal autogobierno (que también...) , sino por el ahogo industrial, financiero , fiscal, deportivo-cultural, etc... supeditado hace tiempo desde Madrid.
Que en infraestructuras y otros aspectos Catalunya ha quedado mas atrás que otras comunidades de España pagando mas impuestos y recibiendo menos a su favor que otros ciudadanos de otras comunidades españolas.
Que el idioma catalán no es oficial en la UE , ni nuestros políticos nos pueden representar en nuestra lengua allí por donde tienen que representar... ¿ porqué ?

En estos momentos no tengo interés en desmontar uno a uno las opiniones de esos dos individuos porque desde el punto de vista nuestro, catalán, ya hace tiempo que sabemos que nuestro presente y nuestro futuro está en otro ámbito y en otro marco de referencia político que es y deberia de ser solamente : Catalunya.

No entiendo como esa gente aún no tienen verguenza de escribir esas opiniones.
¿ Quienes se creen que son ?. Aquí en Catalunya para los catalanes libres al igual que yo, opino personalmente que no son nadie a quienes nosotros en Catalunya nada les tengamos que honrar, agradecer ni reconocer.

Por eso nosotros los catalanes libres vamos a lo nuestro. A lo propio, a nuestro interés. Como demócratas , en democracia y con las normas y pautas de todo demócrata ( respetando opiniones , ideales y culturas diferentes ) , a lo catalán.
Y a  eso solo se le tiene un nombre uno a uno de cada uno de nosotros : emanciparse, emanciparnos.

Gracias por vuestra compresión pero no nos pueden tratar de imbéciles. ( ni en "el pais" por muy "progres" que se jacten de serlo , aunque yo personalmente opino que solo son personas de mente  " jacobina " , pobrecitos ellos...).
Honor1714

diumenge, 25 de juliol del 2010

Tots Units per la Llibertad : " SUNITDAD "

Hola buenos dias,

Todos sabemos que Solidaritat Catalana per la Indepèndencia esta trabajando para crear una asamblea donde todos los posibles participantes de la misma puedan llegar un punto en común de "acuerdo político" que plasme la expresada voluntad popular de la manifestación del pasado diez de julio.

Yo propongo que el lema de la cabecera de esa manifestación sea la "marca" de dicha asamblea y la confianza depositada por parte nuestra en todas las personas que de manera anónima están trabajando por la consecución de otro éxito popular en pro de la soberania propia y la libertad de la nación catalana : "SUNITDAD"

" Som Una Nació I Tenim Dret A Decidir "

Vale la pena , es una idea muy básica y simple lo reconozco pero... ¿ porqué no ?

Salut
Honor1714

divendres, 23 de juliol del 2010

AVUI : grandes periodistas , grandes artículos de opinión

Hola buenas tardes,

Hoy he leido el periódico "Avui" , y de su edición , hay dos artículos de dos señores periodistas que realmente creo dan en la diana de todo el "pensamiento" catalán respecto a nuestra clase política, dirigentes y como no de nuestra infinita voluntad manifiesta de autogobernanos por nosotros mismos a lo largo de toda nuestra historia catalana.

En la página 9 el periodista señor Francesc Codina en su artículo "El espacio vacio" lo dice todo en una sola frase : " la inamovible supeditación del PSc respecto al PSOE está dejando , en Catalunya, un gran vacio" ( entre la ciudadania de izquierdas y catalanista que no se ve representada por los mismos ).
Totalmente de acuerdo con él.

En la página 21 el periodista señor Joan Ramon Resina, catedrático de la Universidad de Standfor (USA), nos dice en su artículo "la cabecera" ,que la manifestación del pasado dia 10/07 el pueblo "se manifestó" y con ello dió entender que "legisla" y que "marca" una dirección y objetivos políticos que hoy en dia la mayoria de la clase política catalana actual no asume. Que están desarboladas, fuera de nuestra ambición manifiesta de ejercer como personas libres y estando ellos (Sr. Montilla y cia) al margen del clamor popular por las consignas mas coreadas entre las personas convocadas que mayoritariamente pedian la "independencia de su nación".
Totalmente de acuerdo con él.

Artículos como éstos dignifican y ponen  en su lugar  a todos estos periodistas que a la vez actuan como si fueran "un faro con su propio haz de luz" y  guian a los barcos (personas) que surcan las costas de la libertad (que aspiran a vivir mejor) bajo unas premisas claras y seguras : nadie puede manipularnos, nadie puede hacerse dueño del 10/07 sin dejar de pensar en la independencia de Catalunya.

Gracias una vez mas al periodico Avui por el dia de hoy y a todos sus profesionales. Ha sido una buena inversión los 1,20 euros pagados por su buen trabajo, el de todos ellos.

Honor1714

dimarts, 20 de juliol del 2010

Crida a la Solidaritat Catalana per la Independència

Hola buenas tardes,

Por fin ha llegado el dia. Por fin un rayo de esperanza. Por fin una bocanada de aire fresco que me permite respirar y llenar mis pulmones de oxígeno limpio y saludable.

Como "reagrupado" me he alegrado mucho de esta buena noticia para los todos los demócratas catalanes libres.

Ahora solamente queda trabajar, trabajar y trabajar ( es decir pactar y negociar ) entre todos los partidos políticos catalanes libres ( cuantos mas ,mejor... ) una candidatura única y transversal cuyo objetivo político sea claro y conciso : la declaración de la independencia desde el Parlament de Catalunya de forma democrática y por todos los medios pacífica y garantista en reconocer los derechos políticos y sociales a las minorias en Catalunya.

Endavant Catalunya !!! Visca Catalunya Lliure !!!
Honor1714

diumenge, 18 de juliol del 2010

No a la socio-convergencia : PSC + CiU

Hola buenas,

Soy de la opinión que después de 30 años de autonomia entre CiU y tripartito a Catalunya tal y como la tenemos en "mente" los catalanes libres, tiene los dias contados...

Quizás un 20% de la población española en Catalunya pesan más en Derechos (Constitución de 1.978) que el resto de la población catalana ( catalanes libres, catalanes autonomistas, catalanes federalistas, etc ) que no tenemos ningún Derecho a vivir y convivir en catalán o en catalán y castellano si queremos, de manera libre y desacomplejada en nuestra tierra. No nos dejan.

De la lectura del TC, de casi todos los políticos españoles y de los que suman la socioconvergencia aqui en nuestra tierra, solamente "lo español" basado en la raiz "castellana" y su "cultura castellana" es Constitucional y es la buena y óptima para los catalanes que quieran ser "buenos españoles"... ,sin comentarios.

Los catalanes libres queremos la Independencia y pasamos de la oferta política del PSc y de CiU y compañia...ahora hoy su oferta política está obsoleta y transnochada.

Nuestro presente y futuro no puede ni tiene que estar en "manos" de "encargadillos" de Madrid. Barcelona es la capital de Catalunya y en eso hemos estado, estamos, y estaremos siempre los catalanes libres.

No basta por parte de la socioconvergencia y acólitos con decir que "somos una Nació y tenemos Derecho a decidir", es que una gran malloria de ciudadanos ya hemos decidido desde un sábado de julio del 2.010 y tambien cuando hemos votado en las consultas pasadas ( no suficientemente bien reconocidas politicamente por cierto...y eso es otro error...) ¿ quién no quiere aceptarlo ? = PSc, CiU, PPc, y resto de partidos políticos ... y la España política quizá ?, pues también.

La manifestación  fué un éxito para todos nostros y hemos de ser responsables de su rentabilidad en un futuro no muy lejano, donde los votos serán decisivos para conseguir nuestro objetivo nacional : la recuperación de nuestra soberania perdida desde 1714 y con ello ,la independencia.

Gracias por vuestra atenta lectura.
"Un patriota catalán con sus opiniones muy opinables".
Honor1714

divendres, 16 de juliol del 2010

Una Catalunya es posible : la que los catalanes libres queremos

Hola buenas tardes,

Después de los dias anteriores que todos hemos vivido con grandes dosis de emoción y de sentimientos encontrados y después del debate del "Estado de la Nación" ,uno no para de pensar y de darle vueltas al mismo asunto de siempre :  ¿ que Catalunya queremos nosotros los catalanes hoy y para el mañana ?

He pensado unas cuantas ideas sin orden alguno y aqui las dejo escritas :

Que las lenguas de Catalunya ( catalana, aranesa, castellana y francesa ) tengan todas el mismo trato en todos los ámbitos públicos y privados en Catalunya. Que lo principal sean el deber y el derecho a estudiarlas , conocerlas y  usarlas. Pero que ninguna de ellas sean de "obligación" para nadie en la soberana carta magna catalana.

Que en un tiempo determinado y pactado entre todos , que el catalán como lengua común de todos los catalanes, sea preferente en los ámbitos educativos y públicos hasta que los mismos catalanes decidan lo contrario a través de ese mismo pacto renovado.

Que todos los impuestos pagados por los catalanes se queden aqui en Catalunya. Se gestionen aqui dependiendo de nuestros esfuerzos y de nuestros recursos.
Y si sobran euros entonces decidimos aqui en Catalunya en como "ayudamos" a otras comunidades españolas o extranjeras.

Que nuestra cultura catalana se pueda expresar en su totalidad sin ninguna cortapisa sea del ámbito que sea ( educativo, deportivo, social, etc ) representándonos a todos los catalanes al exterior sin ningún matiz , coartada, restricción ni prohibición.

Que nuestros medios de comunicación ya en el exterior se puedan expresar libremente en catalán en cualquier ámbito público o privado y que los mismos puedan asociarse de entre las distintas asociaciones, clubes o federaciones que existan en el exterior.

Que Catalunya participe en todos los ámbitos de la UE, de la ONU y de otros estamentos ,como un Estado de Derecho mas reconocido en la toda la esfera internacional.

Que nuestra administración y sus departamentos ( del futuro estado soberano de Catalunya : de Justicia, de Industria, de Educación, de Trabajo, de Universidades, todas, todas...), trabajen en catalán y usando el catalán al igual que las otras lenguas anteriormente citadas si tienen enfrente a cualquier ciudadano que asi lo exiga hacia su atención por parte de esta administración.

Que todo producto vendido o comprado en Catalunya físico o digital y los envases, etiquetas, rotulaciones, hojas técnicas y de garantias de cualquier tipo de productos o servicios ( en Catalunya ) etc, estén en catalán y en castellano, como mínimo ambas indistintamente.

Que cualquier ciudadano de Catalunya con nacionalidad catalana se le pueda reconocer de forma automática la doble nacionalidad española o francesa si el mismo lo reclama sin menoscabo de sus derechos reconocidos en la futura Constitució de Catalunya.

Contar con un ejército profesional cuyo origen en forma y fondo tengan una similitud al modelo de ejército reconocido entre el hebreo y el suizo.

Libertad de libre asociación política, cultural, sindical o la que se precie y de manifestación individual o colectiva frente a la administración soberana catalana siempre y cuando se respeten los orígenes y fundamentos del estado catalán expresados en su futura Constitucíó.

Por el momento esto es todo.

Si alguien considera que hay mas árticulos que poner aqui les invito a que me lo hagan saber. Si estoy de acuerdo con los mismos se expondrán tan pronto pueda y en caso contrario les haré saber el porque no han prosperado.

Salut. Visca Catalunya Lliure !
Gracias por vuestra atención.
Honor1714

dilluns, 12 de juliol del 2010

La selección nacional española de futbol : una imposición

(Con el debido permiso y aprobación de la plataforma pro-seleccions)

Hola buenas tardes,

Antes de nada hemos de aplaudir y reconocer el éxito deportivo del équipo de futbolistas, técnicos y otros acompañantes de la misma en este mundial de fútbol.

Como catalán libre y amante del deporte quiero expresar mi reconocimiento a todos las personas que concozco, sean catalanas o sean españolas o lo que sean ,si las mismas están felices y orgullosas de su selección de fútbol, la consideren propia o no.

Independientemente del mismo équipo de futbol que ha cosechado estos últimos éxitos, yo personalmente no estaria nada contento y nada orgulloso como demócrata convencido, si mi selección de fútbol es el fruto legalista de prohibir y anular a otra posible candidata a  su derecho cultural y deportivo de ejercer como la selecció nacional catalana de fútbol.

Una cosa no quita a la otra. Podemos estar contentos por nuestros convecinos  españoles, culés y demás familias dispares de la sociedad catalana sobre el éxito de la "roja" e independientemente de todo ello pensar y estar convencidos que nosotros los catalanes libres podemos y queremos y tenemos ese mismo Derecho a disfrutar con nuestra selección deportiva nacional catalana. ( La que nosotros los catalanes libres nos identificamos con unos valores culturales y de usos linguísticos mas plurales y mas diversos entendiendo que ello es beneficioso para la Catalunya soberana del futuro.)

En estos dias nos lloverán campañas de promoción de "lo español", del sentido identitario y demás lindezas y demás coletillas sobre la "unidad" , "grandeza" y "libre" del sentirse español y por España. Por todos los medios de comunicación y que el estado español tendrá a su alcance. Todo para tapar una verdad absoluta y certera.

La verdad certera y absoluta es que siete jugadores eran catalanes y jugaron seis siempre en casi todos los partidos. Casi una selección catalana de fútbol...por ejemplo.

Que el FCB es el origen de estos éxitos salidos de la Masia.  Que las patadas recibidas en el último partido del mundial son las mismas patadas que sufren los jugadores del barça en la liga BBVA y en la eurocopa cuando por fútbol nadie les pueden ganar...

Todo esto y mas los catalanes libres, de corazón libre, de alma libre y soberana ya lo sabemos de sobra y el sábado pasado dia diez de julio a las seis de la tarde así se lo hicimos saber a todo el mundo, política aparte. Y si hace falta otra vez, otra vez se hará. Y así hasta el final de nuestra meta : la independencia de Catalunya aún a sabiendas que hay numerosos seguidores de la "roja" aqui en Catalunya como los hay de la francesa, holandesa, italiana, inglesa, etc...

Gracias Pujol y Xavi por besar la senyera en la final de la copa del mundo.
Fué para nosotros en Catalunya, aparte del fútbol visto hecho por ellos, lo mejor.

Gracias por vuestra atenta lectura.
Honor1714

diumenge, 11 de juliol del 2010

¿ 11/07/2.010 : y ahora que ?

Hola bon dia a todos,

Ayer fue un buen dia y una tarde maravillosa. Un éxito la manifestación. Doy la enhorabuena a todos los participantes de la misma. Desde los responsables de su organización hasta el último ciudadano catalán activo en esa manifestación y a todos aquellos que por otros motivos no pudieron estar allí pero tenian la mente en ello...

1ro) Nuestra clase pólitica actual es obsoleta. Van a tener que "ponerse las pilas", porque nuestras exigencias ayer escuchadas en la calle  son muchisimo mas altas que las habladas por los mismos... No queremos "encargadillos"... queremos políticos dignos y sobre todo, " Soberanos ".

2do) Desde España querrán manipular y hacer demagogia del resultado de esta manifestación porque vista desde ellos no carece de legitimidad por no ser precisamente un "canto de amor y apego" , a España.

3ro) El PP tiene un mal sueño a partir de hoy con una gran mayoria de catalanes y un problema serio en PP de Catalunya en Catalunya, porque a partir de hoy ya nada será igual que ayer.

4to) Ciutadans lo mismo de lo mismo y la sra. Rosa Diez , igual de lo igual. En relación a Catalunya a y la gran mayoria de los catalanes, están en otro " mundo ", que no es solo " lo castellano " ,( que eso es bueno si no se impone por la fuerza de los hechos ) ni se arrinconase toda la cultura catalana como si fuese un vestigio que paralizar...

5to) Por cierto los de Ciutadans dicen defender el bilinguismo y aún no los he visto defender al catalán en los cines de Catalunya, el las etiquetas de los productos que se venden en Catalyunya ni de sus estuches o envases, del deber y del derecho y de la obligación de saber y conocer el castellano y el catalán por igual en Catalunya. ¿ Es eso el bilinguismo que dicen defender ? NO.
Los catalanes, la mayoria, tenemos una "conciencia nacional catalana" aunque ellos la niegen ( y no se porque  ellos y otros de fuera de Catalunya se creen en ese Derecho...ni tampoco de donde sale o es primogenio ese Derecho...¿ será el resultante mental surgido de " la fuerza de conquista militar de hace 300 años" ? ) . Así no irán a ninguna parte esos radicales, porque lo son negando la evidencia de cada dia aqui y en nuestra tierra, en nuestra casa : Catalunya y todos los que queremos ser y deseamos ser libres y con un estado propio catalán.

Por último y destacar otra vez mas el éxito de ayer. Catalunya necesita de personas capaces de si mismas, profesionalmente y tecnicamente hablando para todos los campos y actividades que se desarrollen en Catalunya cuyo fin último sea un Estado Catalán Libre, con mas Libertad, Justicia e Igualdad de todos los catalanes sean estos de donde sean su orígenes, su etnia, su raza, sus credos o su fe.

Solamente queremos una propia Constitución catalana que garantize lo que no hace la de España aqui y ahora.

Gracias a todos , estando de acuerdo o no en parte o en todo, de  este escrito.
Honor1714

dimecres, 7 de juliol del 2010

El porque "ellos" no son demócratas y así estamos...

Hola buenas tardes,

Antes de un par o tres de dias para la manifestación del 10/07 aquí en Catalunya es crucial el haceros ver, pensar y razonar ( a sabiendas de que todo ya está escrito ) del porqué de la misma y su revelancia de entre todos nosotros.

Antes de nada 10 consideraciones y una conclusión final :

1ro) En Catalunya hay mas de cinco partidos políticos ( y quizás habrán mas en un futuro cercano...) donde se expresan ideologias distintas y dispares y por la " idea " de Catalunya respecto a si misma y respecto a España y su relación-encaje con la misma.

2do) El PP en Catalunya, a diferencia de en España, está ahora mismo en representación parlamentaria por votos conseguidos entre el cuarto y quinto grupo político. Representa , mas o menos, a un 14 % del electorado catalán.

3ro) El PP en España , a diferencia de Catalunya, está ahora mismo en representación parlamentaria por votos conseguidos en el segundo grupo parlamentario y es junto al PSOE , los dos partidos mayoritarios de ámbito nacional español.
Representa, mas o menos, a un 45 % del electorado total español.

4to) Dentro del gobierno autónomo de la Generalitat hay instituciones que forman parte jurídica del mismo como por ejemplo el "Consell de Garantias Estatutarias" cuyo  objetivo cuando se fundó era que en "sus formulaciones" sobre futuras propuestas estatutarias o leyes de rango menor autonómico estuviesen dentro de la Constitución de 1.978 y por ello dentro de la legalidad vigente.

5to) Todos los grupos parlamentarios catalanes debatieron durante un largo proceso de pacto y de negociación dentro del Parlament la futura propuesta de mejora de nuestro estatut. Incluido el PP de Catalunya que junto con los demás grupos políticos trabajaron codo con codo en sus interlocuciones.

6to ) Se aceptó llevar todas esas formulaciones al "Consell de Garantias Estatutarias" para evitar conflictos posteriores con el famoso TC y entonces en su dia y por una famosa votación en el Parlament un dia 30/09 se dió por aprovada la nueva "Propuesta de mejora de autogobierno". El PP de Catalunya teniendo la fuerza parlamentaria que tiene aquí en Catalunya hizo política e hizo pactos políticos aún a sabiendas de su relativo peso parlamentario ( +/- 14% representativo ), respecto a otros grupos.

7mo) Ya sabemos donde estamos ahora hoy en dia.
El PP no aceptó la "Propuesta de mejora de nuestro estatut" salido del Parlament dejando todo el proceso políto de pacto y negociación tirado por la borda. No ha respetado la mayoria del Parlament que son los representantes de nuestros votos , ni el trabajo de distintas comisiones ni al Consell de Garantias Estatutarias en sus formulaciones recogidas finalmente en todos los articulados de dicha propuesta de mejora.

8vo) Resulta que el peso de votos demográfico español es mayor y de mas calado que el peso de votos de nuestro Parlament en Catalunya. Es decir, el  +/- 14 % de votos del PP en Catalunya tienen mas validez, y mas peso político que el resto de votos autonómicos para asuntos autonómicos porque en España son el  +/- el 45 % de los mismos...¿ que democracia es esta y de que validez y calidad le consta ?

9no) Entonces los catalanes nos preguntamos : ¿ para que sirve este sistema autonómico, si el PP va al TC porque en un periodo dado en un Parlamento regional está en  minoria y no respeta el juego democrático ni sus instituciones legalmente establecidas ? ¿ Ni todo el proceso llevado desde el primer dia , pasando por el propio Parlament, luego el Congreso, el Senado y luego por Referendum aqui en Catalunya ?

10mo) No, no son estos señores del PP demócratas ni el resto de fuerzas políticas españolas que han consentido tal maniobra barriobajera a resultas de una sentencia del TC  arbitraria y nada legal ni juiciosa respecto al nuevo estatut de Catalunya ni al interés del estado español en preservarlo tal cual sin posibilidad de evolucionar.
La Constitución de 1.978 hace muchos años que se formuló y las sociedades avanzan y evolucionan. Diriamos que España parece ser que no avanza ni evoluciona politicamente hablando tal y como lo hacemos los catalanes aqui en Catalunya...

Conclusión :
Los catalanes, siempre hemos tenido y tenemos el Derecho a decidir. Somos una Nación milenaria. Sabemos lo que queremos, lo que hemos sido, lo que somos y lo que queremos ser en un futuro. Nadie puede ponernos vendas en los ojos, ni manillas en las muñecas, ni cadenas de esclavos en nuestros pies... nadie puede decirnos lo que somos ni nadie puede decirnos y limitarnos en el uso total de nuestro idioma , el catalán, de nuestro Derecho Civil, de nuestro derecho a una financiación mas justa y equitativa, a ser competitivos y mejores en nuestras capacidades humanas y profesionales a nivel local, nacional o extranjero...nadie puede ponernos barreras ni fronteras ni ilegalidades a la total representación de nuestra cultura, a nuestro deporte y como no a nuestro presente y futuro de nosotros y de nuestros hijos.
Pensemos los catalanes en ser catalanes libres, mas responsables y mas maduros y mas exigentes con nuestros representantes políticos que algunos deberian de dimitir...y de otros que jóvenes y con fuerzas y ganas que quieren y pretenden con sus ideas y formulaciones catalano-soberanas, guiarnos hacia un presente y a un futuro mas digno y mejor . ( fuera del alcance de una mayoria de votantes y votos ajenos con Catalunya que nada tienen que ver con nosotros y nuestras necesidades e inquietudes ).

Nos vemos el dia 10/07 ( por Catalunya ), por nosotros y nuestros hijos.

Gracias por vuestra atenta lectura.
Honor1714