Catalunya i un bon plat de llenties.

Abans de res he de comentar que estic totalment d'acord amb la necessitat d'articular de manera pacífica i democràtica una resposta popular i unitària enfront de la mala situació laboral, econòmica, financera, social i política en què ens hi trobem tots. I quan escric "tots" em refereixo a tota persona que viu i treballa a Catalunya.

El dèficit fiscal històric, la manca d'inversions en infraestructures de primer ordre i que serien claus per al progrés social en aquestes terres, la "excessiva solidaritat", de les persones que cotitzen a Catalunya respecte a altres persones d'altres terres d'Espanya, que fa que aquí a Catalunya cada dia siguem més pobres ("tots" en Catalunya ...) i amb menys recursos per poder superar problemes de tota índole gràcies a la gestió i al criteri econòmic regulat des del Govern de Madrid, ens estatals i funcionaris de la cosa pública establerts a Madrid ... també ...

Un autogovern propi, el català, d'escàs poder polític, econòmic i financer real amb polítiques pròpies de "fira petita", que sumada a un factor important de "falta d'amor propi i d'autoestima" que sigui objectiva, política i socialment un "aglutinador" per lluitar i tirar endavant d'aquesta mala situació mitjançant polítiques de lideratge que superin l'eix Espanya / Catalunya i Dretes / Esquerres, fa que la situació vista per un català lliure i patriota al marge de qualsevol partit polític sigui molt" fosca i incerta " encara que amb possiblitats de futur si treballem tots plegats en la mateixa direcció : l'independencia.

Hi ha molt "indignat" aquí a Catalunya que li importa un rave el que és i el que significa la paraula "Catalunya" per a un català qualsevol. El que no saben aquests "indignats" que raons no els sobren quan reclamen als carrers de qualsevol poble o ciutat catalana millores en tots els aspectes però ignorant el català i Catalunya fan que les seves paraules, crits i gestos quedin en la nul.litat total. És com gairebé "cridar en el desert" , vist desde l’optica d’un català lliure.

No voler reconèixer Catalunya com a poble, i segons l'ONU el "Dret dels pobles a la Independència", i no deixar escrita en el manifest de mínims la paraula "Catalunya" (¿algú d'aquesta comissió d'actes escrits té la consciència tranquil.la i es considera demòcrata responsable quan atenta a un acord assembleari i recollit mitjançant vot popular?), i tot amb l'objectiu i fi "de i per" minimitzar una realitat social i política existent i latent al carrer demanant més llibertat i més democràcia i més sobirania catalana com a remei a una possible sortida d'aquesta mala situació articulant a través d'un accessible procés, pactat i consensuat entre totes les parts, a la consecució de la Independència de Catalunya.

Sóc de l'opinió que tots els catalans som en un "simil" semblants a un plat de llenties. Però resulta que d'entre aquest plat hi ha alguns quants cigrons.
Son els cigrons més grans i de més entitat física. Tenen més presència que les llenties en el plat mateix de les llenties... ,però resulta que el plat està plena de llenties (Catalunya i els catalans ...) i els cigrons que tenen el seu discurs propi no s'han donat  que no estan en un plat de cigrons .. . ho estan i de ple en un plat de llenties.
Com més treballin per voler millorar les condicions de vida, social i política els cigrons d'entre nosaltres els catalans (les llenties) millor serà el plat de llenties i el resultat serà més brillant i fort ,encara.
Sense menysprear a ningú i comparant Barcelona d'entre Salamanca, per posar un exemple ..., una cosa és Barcelona i l'altra és Salamanca ... dos plats totalment diferents i en tots els ámbits de la vida comuna, també.
Volem estar en un plat de cigrons quan ho estàs en un de llenties i no voler acceptar amb naturalitat aquest fet és perdre el temps i les teves energies mal dirigides. Els catalans, lliures ( i "no lliures / zombies" o espanyols...) que estem en el plat de llenties agraïm l'immens treball d'aquells "cigrons" indignats i no indignats perquè ens fan més forts i més sobirans del nostre propi plat.

Visca Catalunya Lliure.

Honor1714

La independencia de Catalunya : medicina para los "indignados"...

Propongo un libre ejercicio de pensamiento para todas las personas que se consideren "indignadas" frente a la mala y crítica situación económica, política y social de los que vivimos aqui en tierras catalanas y catalanes. (...y...para algunos...tierras españolas...)

Vaya por delante que soy de la opinión que hay personas e individuos , de entre el colectivo de los "indignados", que a nivel grupal están claramente contra el "sistema" político democrático porque piensan y hablan sin ningún complejo en clave " neo -fascista ". No proponen soluciones y  solo se expresan "a dos voces" diciendo...: 1ra) "es que toda la clase política son unos ladrones y corruptos" y 2da)  "no nos representan"...casi nada...lo mismo que se oian en las calles de la alemania nazi al principio de los años treinta y en la italia fascista en los años veinte... Nada nuevo.

Vaya por delante para todo el que esté leyendo este artículo que piense lo que piense está claro que si todos los impuestos pagados por los ciudadanos que viven y trabajan en Catalunya se quedasen aquí ( independientemente de si uno se siente solo catalán o solo español o ambos indistintamente...) los problemas de gestión autonómica serian de muy menor calado y profundidad. No estariamos como lo estamos hoy de hundidos y ahogados financieramente hablando.

Soy de la opinión que el fracaso de la clase política de hoy en Catalunya es no saber y haber defendido como un solo "frente o bloque" un sistema fiscal y económico justo y equitativo acorde con el esfuerzo fiscal de todos los catalanes hacemos año tras año.

Pero no toda la clase política catalana es responsable de esta situación. No seria ni es justo ponerla a toda en la mismo cesto. Hay una incipiente clase política catalana y soberana sin complejos frente al Gobierno de Madrid que tienen claro que "intereses" se han de defender. Y nosotros los catalanes los conocemos y sabemos quienes son. Y  estamos con ellos y algunos de ellos fueron "atacados" y "agredidos" por gentuza y chusma cuya actitud fascistoide y colados de entre la ciudadania "indignada" intentaron denigrarles. Las cosas claras : fracasaron en su intento y esto no cuela y no estamos de acuerdo con esas actitudes y maneras de pensar y de actuar...

Todos los euros que salen de Catalunya y no vuelven, y aparte de la mala gestión competencial y económica de los anteriores gobiernos autonomistas, han hecho que hoy en dia en Catalunya de "indignados" (y no fascistas...) ,hayan muchas personas.

Han habido érrores en partidas económicas de gobiernos autonómicos por mal planteadas y de dificil justificación cuando en las calles de cualquier ciudad o pueblo en Catalunya se han vivido y se viven hoy aunténticos dramas individuales y sociales.

Hay érrores en la casta política y administrativa autonómica catalana con vicios y defectos parecidos a la de una administración paralela " cuasi de estado " que resulta muy dificil de entender por una mayoria social catalana preocupada por su presente y su futuro enfrente de responsables políticos y gestores mediocres y que con maneras absolutistas aun nos pretenden vender lo invendible : su fracaso como políticos de hoy.

Tenemos en Catalunya una serie de políticos retirados con unas condiciones vitalicias que son de escándalo, independientemente del estado financiero actual, bajo unas premisas y leyes menores que los mismos se autodotaron sin pensar ninguno de ellos que el vivir del "cuento" en tiempos de crisis es la "gangrena" misma de la democracia.

Familias y parentescos que por relación social y política se colocan en puestos de la administración con responsabilidades mayores o menores pero cobrando de todos ellos a costa de algún lider político puntual hace que las personas con problemas y cada dia son mas, piensen "los indignados" ,que todo este "sistema-montaje" es un fraude a la democracia real de la mayoria de las personas sanas , trabajadoras y humildes, a cuenta de unos pocos vividores protegidos por un entramado de intereses grupales con métodos  sectarios y casi mafiosos.

Por último sigo pensando y diciendo que nosotros los catalanes tenemos la oportunidad de mejorar todo este estado de cosas. Con un estado propio libre y soberano ,con nuestros impuestos recogidos y gestionados para nosotros y por nosotros, y fiscalizando el dia a dia de todo gestor o político mediante instrucciones y leyes modernas, transparentes y fiscalizadoras de la "cosa pública" ( ej.: listas abiertas en las elecciones, control de lo prometido en campaña política con lo cumplido a los cuatro años, misma aplicación de la ley frente delitos para cualquier ciudadano y cualquier político...etcra...) ,estariamos mucho mejor pero siempre vigilando a quienes se acerquen o pretendan aprovecharse del "sistema político" para vivir bien sin llegar a cumplir trabajando.

Me dejo muchas cosas en el tintero y lo siento pero creo que eran necesarias estas líneas. para aclararnos todos un poco mas.

Visca Catalunya Lliure

L'independencia : resposta a dies dificils i temps dificils

Tenim per sort de nosaltres diversos col.lectius humans que es caracteritzen entre si per una paraula que els defineix a tots ells i són els anomenats: "indignats".

Tenim com "indignats" diverses famílies en funció de les raons que els inciten i consciencien en això, al seu estat d'ànim.

Tenim els "indignats" que ho estan per creure que el sistema polític no els representa en els seus interessos bàsics i essencials.

Tenim els "indignats" que ho estan per creure que el sistema protegeix i dóna força i esplendor als més rics i adinerats inclosos els vividors i estafadors del sistema capitalista i bancari al marge de unes lleis que per ells i les seves pràctiques, no els perjudiquen.

Tenim com "indignats" aquells que pensen que el sistema i Llei de partits polítics actual que comporta la corrupció, desídia i al malbaratament dels diners públics.

Que pensen que la Llei d'Hont aplicada a tot l'estat espanyol perjudica la real democràcia representativa amb la idea bàsica “d’un vot, una persona".

Tenim com "indignats" a molts catalans de consciència nacional en clau catalana, lliures, per considerar estar sotmesos per la força i per imperatiu legal constitucional, en contra de la nostra manera de pensar i fer-nos pertànyer com a ciutadans suposadament en igualtat de condicions que la resta d'espanyols d'origen no català, a un estat que no considerem per cap motiu "com el nostre", anomenat Espanya.

Que se'ns obligui a ser espanyols perquè demogràficament pesen més, i voten més d'una vegada en el sistema polític tancat espanyol, més de trenta milions de persones a tot Espanya que contra gairebé set i mig de catalans a tot Catalunya ...

Molts dels "indignats" tenen moltes raons per estar-ho. I jo estic d’acord amb tots ells en les seves diferents i variades raons.

Però personalment començo per tenir clar que estic "indignat" perquè em fan passar dies difícils i temps difícils una classe política corrupta local, autonòmica i estatal en un sistema polític, social i estatal corrupte sota els interessos de la gran banca i el capitalisme salvatge.

Catalunya, com a nació i com a poble, ho tenim molt difícil. No tenim líders catalans estadistes. No tenim cap català líder que sàpiga i tingui competències en aglutinar un caràcter, sentiment i orgull nacional català d'entre tots els catalans. ( inclosos els ciutadans de diferents tipologies dels anomenats : " indignats " ).

De l'au fènix podriem renéixer. De les cendres. Superant als "malastrucs" d'aquí locals “col·laboracionistes” (CiU, PSC, ERC, IU, PPC, ectra) i d'allà ... no catalans.

Per tenir una cura que ens tregui d'aquests dies i temps difícils primer hem de saber i reconèixer amb valentia i coratge que estem els catalans i Catalunya patint una greu malaltia pròpia d'un ens terminal.

L'ofec financer, l'estrangulament econòmic cap l'autogovern, el dèficit fiscal històric solidari amb nosaltres cap als catalans per part de l'estat espanyol, el malbaratament dels comptes locals i autonòmiques per part dels "ninots" subordinats al poder de Madrid ...vividors i parasits inclosos...

No ens enganyem. Potser la independència ens ajudi a sortir d'aquest túnel però si us plau amb una altra classe política, amb altres principis i lleis polítiques més clares, més transparents, més honestes i més justes socialment amb els més febles. L'independència será viable sempre amb justicia social, si no aqui a casa nostra la mateixa no creixerá entre el cor de la nostra gent.

Visca Catalunya Lliure