dimarts, 14 de juny del 2011

L'independencia : resposta a dies dificils i temps dificils


Tenim
per sort de nosaltres diversos col.lectius humans que es caracteritzen entre si per una paraula que els defineix a tots ells i són els anomenats: "indignats".
Tenim com "indignats" diverses famílies en funció de les raons que els inciten i consciencien en això, al seu estat d'ànim.

Tenim els "indignats" que ho estan per creure que el sistema polític no els representa en els seus interessos bàsics i essencials.

Tenim els "indignats" que ho estan per creure que el sistema protegeix i dóna força i esplendor als més rics i adinerats inclosos els vividors i estafadors del sistema capitalista i bancari al marge de unes lleis que per ells i les seves pràctiques, no els perjudiquen.

Tenim com "indignats" aquells que pensen que el sistema i Llei de partits polítics actual que comporta la corrupció, desídia i al malbaratament dels diners públics.

Que pensen que la Llei d'Hont aplicada a tot l'estat espanyol perjudica la real democràcia representativa amb la idea bàsica “d’un vot, una persona".

Tenim com "indignats" a molts catalans de consciència nacional en clau catalana, lliures, per considerar estar sotmesos per la força i per imperatiu legal constitucional, en contra de la nostra manera de pensar i fer-nos pertànyer com a ciutadans suposadament en igualtat de condicions que la resta d'espanyols d'origen no català, a un estat que no considerem per cap motiu "com el nostre", anomenat Espanya.

Que se'ns obligui a ser espanyols perquè demogràficament pesen més, i voten més d'una vegada en el sistema polític tancat espanyol, més de trenta milions de persones a tot Espanya que contra gairebé set i mig de catalans a tot Catalunya ...

Molts dels "indignats" tenen moltes raons per estar-ho. I jo estic d’acord amb tots ells en les seves diferents i variades raons.

Però personalment començo per tenir clar que estic "indignat" perquè em fan passar dies difícils i temps difícils una classe política corrupta local, autonòmica i estatal en un sistema polític, social i estatal corrupte sota els interessos de la gran banca i el capitalisme salvatge.

Catalunya, com a nació i com a poble, ho tenim molt difícil. No tenim líders catalans estadistes. No tenim cap català líder que sàpiga i tingui competències en aglutinar un caràcter, sentiment i orgull nacional català d'entre tots els catalans. ( inclosos els ciutadans de diferents tipologies dels anomenats : " indignats " ).

De l'au fènix podriem renéixer. De les cendres. Superant als "malastrucs" d'aquí locals col·laboracionistes” (CiU, PSC, ERC, IU, PPC, ectra) i d'allà ... no catalans.


Per tenir una cura que ens tregui d'aquests dies i temps difícils primer hem de saber i reconèixer amb valentia i coratge que estem els catalans i Catalunya patint una greu malaltia pròpia d'un ens terminal.

L'ofec financer, l'estrangulament econòmic cap l'autogovern, el dèficit fiscal històric solidari amb nosaltres cap als catalans per part de l'estat espanyol, el malbaratament dels comptes locals i autonòmiques per part dels "ninots" subordinats al poder de Madrid ...vividors i parasits inclosos...

No ens enganyem. Potser la independència ens ajudi a sortir d'aquest túnel però si us plau amb una altra classe política, amb altres principis i lleis polítiques més clares, més transparents, més honestes i més justes socialment amb els més febles. L'independència será viable sempre amb justicia social, si no aqui a casa nostra la mateixa no creixerá entre el cor de la nostra gent.
Visca Catalunya Lliure