La situació actual en tots els àmbits en què es troba Catalunya és similar, salvant les distàncies en el temps, a la Catalunya de principis del segle XVIII.
És a dir, un govern autònom que ha anat perdent pes polític i certa sobirania en el seu àmbit territorial, davant d'una monarquia hispànica i un govern central que fa de Catalunya el que li dóna de gust, en poques paraules: arruïnant-la...
Sóc conscient que aquesta meva opinió donarà molt que parlar però si som valents i ho estudiem amb una àmplia perspectiva historica, ens adonarem que repetim una vegada més un altre cicle històric repetitiu en les nostres vides i esperances.
És per tot això que tenim els catalans que treballar i aquesta vegada millor que l'anterior época ... per aconseguir i aquest cop si, la independència de Catalunya per superar per sempre tots els possibles errors i totes les faltes de llibertat, competència, professionalitat i de consciència nacional catalana en tenim en tota la nostra classe política, empresarial i social.
No ens en sortirem si no som capaços des de la humilitat i la senzillesa de ser sabedors de les nostres limitacions i que per les mateixes les hem de superar.
Ningú que pateix una malaltia si no és conscient del seu origen i d'on li vénen tots els mals tindrà curació i sanarà. Això que li passa a qualsevol persona es pot fer un pararelisme com a país, a Catalunya, per entendre-ho.
Tal com anem a Catalunya arribarà un dia, i això serà més aviat que tard, que la societat civil catalana exigirà a tota la seva classe política posicions polítiques frontistes als governs de torn a Madrid i davant de la monarquia constitucional que limita i coarta els interessos legítims de tots els catalans.
Qualsevol partit polític d'origen català o qualsevol altre que actuï en l'àmbit d'actuació polític a Catalunya no tenen futur de ser alternativa a les institucions de poder (encara molt limitades que aquestes estiguin) si aquests no tenen clar que l'interès nacional català en l'eix prioritari és l'interès nacinal català primari per sobre de ideologies que oscil.len des de les clàssiques dretes fins a les esquerres. Això avui en dia a Catalunya, al meu entendre i fent recordatori a l'enunciat d'aquest escrit, les ideologies ara no serveixen.
El fet significatiu del passat dia 10 juliol on moltes persones al carrer varen expressar el seu rebuig a la situació política d'aqui a Catalunya i del menyspreu en el “sentir català” per l'ús de l'anticatalanisme més brut i radical instal.lat a tota l'Espanya política i social i en tots els seus àmbits mediàtics han aconseguit com a resultat, (a part del TC i les retallades a l'estatut resultant de la proposta final del Parlament de Catalunya, l'atac permanent a la cultura i la unitat i universalitat de la llengua catalana i altres episodis més .. .), han donat un brou de cultiu aquí a Catalunya propi comparable a l'època, salvant i una cop ho escric salvant les distàncies, a la Catalunya de 1.700.
Ara estem en el segle XXI i hem d'aconseguir tots els catalans fer-nos respectar en el nostre àmbit: Europa.
Per això ens cal crear un estat propi. Amb totes les conseqüències. Només així podrem lluitar democràticament i en pau pel nostre present i futur. Uns exemples :
Evitar la pèrdua d'empreses i teixit industrial fomentant una cultura de protecció a l'empresari i a l'empresa.
Garantint uns drets bàsics als treballadors i la seva formació i competència professional donant-li tots els recursos humans i tècnics que estiguin a l'abast del futur Govern català i de la seva administració.
Creant unes infraestructures i equipaments bàsics en tot el territori català dotant-lo d'agilitat i competència en tots els ordres de l'àmbit del transport i de les telecomunicacions.
Un sistema educatiu que garanteixi una formació de qualitat contrastada i amb els millors nivells competitius de nivell i rang europeus.
En fi, un sistema judicial modern, just, comprensiu però amb "tolerància zero" amb els que no compleixin amb la Llei sigui aquesta de l'àmbit que sigui.
Amb un sistema fiscal i d'un sistema bancari i hipotecari amb garanties propi que sigui un motiu de satisfacció i orgull per als qui paguem i els que rebem del que un dia serà el proclamat l’estat català.
Treballem per una Catalunya lliure i independent i per a tots els catalans, ens anirà molt millor, segur.
¿ Avui, en el 2.011 tots plegats en Catalunya, estem com en el 1.700 ?
Gràcies per la vostra atenta lectura.
Honor 1714
